UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Quan als sistemes formatius tradicionals, en modalitat presencial, hi vinculem un ús intensiu d’activitats en modalitat online, parlem de formació mixta, semipresencial o híbrida. De totes maneres, la combinació que es faci entre ambdues modalitats dona lloc a diferents models formatius que poden variar en funció del nivell educatiu, els continguts que es treballen o el context on es realitza. El desenvolupament d’aquesta modalitat de programes formatius s’ha incrementat de forma exponencial durant la pandèmia de COVID-19, si bé recerques prèvies destacaven la potencialitat de les modalitats formatives híbrides per a aconseguir un major rendiment dels estudiants en les experiències d’aprenentatge en comparació en les modalitats completament presencial o completament online.

També destaquen els aspectes positius, que conclouen que aquesta modalitat formativa incrementa el percentatge d’alumnat que supera els cursos i la retenció, i l’estudi de la Cambpell Corporation (2018) va concloure que l’aprenentatge semipresencial en la formació Mèdica Basada en Evidències (MBE) era més efectiu que altres mètodes per a millorar coneixements, habilitats i actituds dels professionals avaluats.

Podem parlar de quatre tipologies de formació semipresencial que varien en funció de la seva implementació: (1) a nivell d’activitat, on es combinen activitats de tipus presencial amb altres que es poden realitzar de manera virtual, com per exemple debats a l’aula a partir d’un vídeo visionat online; (2) a nivell de curs, quan es poden combinar dins de cada un dels mòduls, activitats presencials, i altres online; (3) a nivell de programa formatiu, quan hi poden haver assignatures online, i altres que es facin de forma presencial; i (4) a nivell institucional, dissenyant programes formatius basats en el blended learning, ajustant el seu model presencial amb el semipresencial.

Algunes de les avantatges que es destaquen en la modalitat formativa semipresencial o híbrida poden ser:

• Adaptabilitat, en permetre estudiar els ritmes i els interessos personals i compatibilitzar l'estudi amb el treball. D'altra banda, la utilització de diversos canals de comunicació, com ara els correus electrònics, les videoconferències, els xats o els fòrums, permeten que la relació entre els professors i l'alumnat es pugui adaptar al format que millor funcioni per a cada persona.
• Autonomia vinculada a l'adaptabilitat, que requereix una bona capacitat d'organització i de responsabilitat per complir amb els objectius establerts.
• Estalvi de temps, evitant desplaçaments i exigint l'organització de l'agenda personal i professional.
• Recursos (gairebé) il·limitats, en tenir accés fàcil a documents, enregistraments de classes i molts altres recursos digitals.
• Networking o establiment de xarxes, que es facilita amb la comunicació i l'activitat amb persones d'altres contextos, tant per millorar els coneixements com per facilitar els contactes personals, professionals o institucionals.
• Desenvolupament de noves habilitats dels estudiants (col·laboració, debat, reflexió i competència digital) que poden ser útils per al desenvolupament personal i professional.

El treball realitzat des de RedAGE revisa els formats i els processos vinculats a la formació híbrida a les institucions d'ensenyament superior i universitats del context iberoamericà. L’informe complet, coordinat per Joaquín Gairín i Aleix Barrera-Corominas, està disponible a través del Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per a més informació sobre la Red de Apoyo a la Gestión Educativa consulta el següent enllaç: http://redage.org