UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’adolescència es caracteritza per ser una etapa en què els i les joves han de prendre tota una sèrie de decisions, que no només tenen  afectacions a curt termini, sinó també al llarg de les seves vides. El principal problema es dóna perquè aquestes decisions s’han de prendre quan encara es coneixen poc a sí mateixos. Per tant, el risc de prendre males decisions, si no es disposa de les eines correctes, pot ser molt alt, amb la conseqüent repercussió emocional i de salut mental que això pot comportar entre les persones afectades.

Una d’aquestes decisions que, a ben segur, pot tenir una afectació al llarg de la vida dels joves fa referència a la tria vocacional. Als 16 anys (quan acaben l’ESO) o als 18 (quan acaben els estudis superiors) se’ls hi demana que triïn uns estudis o professions sense disposar, sovint, de les eines adequades per poder-ho fer.

Al llarg de la història de l’orientació vocacional ha estat generalitzat l’ús de diferents instruments (qüestionaris o tests) per orientar vocacionalment als joves, a partir de mesures declaratives explícites. Les tries explícites solen estar molt condicionades per criteris aparentment racionals, com les sortides professionals o els ingressos mitjans, mentre que els interessos implícits tenen a veure amb la satisfacció personal. Per exemple, un o una jove poden declarar que li agradaria ser advocats o economistes (per raons explícites), quan en realitat el que veritablement els hi agrada és la música o la pintura (per raons implícites). En aquest exemple, queda ben palès que els interessos explícits (aquells avaluats a través de qüestionaris o tests) poden ser força diferents d’allò pel qual realment hi tenen interès (els interessos implícits).

En aquest estudi ens vam plantejar la mesura dels interessos implícits dins dels interessos vocacionals i la seva possible relació amb l’ansietat i alguns trets de personalitat. Amb aquesta finalitat van participar 304 adolescents de l’últim curs d’ESO, que van respondre tres programes informàtics: un primer per avaluar els interessos implícits (PrUnAs: Preferences Unobtrusive Assessment); un segon, per a l’avaluació dels interessos explícits i una tercera prova d’auto-coneixement. Totes aquestes eines informàtiques van ser dissenyades i creades pels autors de l’estudi. A més, també van fer una prova de paper i llapis per mesurar l’ansietat (STAI). 

Els resultats obtinguts van mostrar una coincidència entre els interessos explícits i els implícits de poc menys del 50%, la qual cosa posa de manifest que no avaluar els interessos implícits pot portar a la presa de decisions equivocades. A més, el programa PrUnAs no només ha mostrat ser una eina fiable per avaluar els interessos implícits, sinó que també ha resultat ser una bona eina predictora de l’ansietat.

Com a conclusió principal de l’estudi, hem comprovat que els interessos implícits i explícits no són el mateix i que disposar d’una bona eina per avaluar els interessos implícits pot ajudar els joves a reduir els nivells d’indecisió normals que es tenen a aquesta edat, amb els conseqüents guanys per la seva qualitat de vida i salut mental.