UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Sempre m’ha agradat anar a les cases, obrir la nevera i descobrir una mica més sobre la personalitat dels que hi viuen. N’hi ha que tenen la nevera sense que hi càpiga ni un sol aliment més, són les persones que fan rebost. D’altres viuen amb la nevera quasi buida perquè compren cada dia allò que necessiten o perquè no són mai per casa. Igual que les persones, vam descobrir que els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) també tenen la seva personalitat i la seva manera de comportar-se pot afectar a la dispersió dels aglans.

Per dur a terme la recerca, vam capturar 25 ratolins a Collserola i vam dissenyar dos experiments. En el primer vam analitzar el comportament de cada ratolí, abans, durant i després d’afegir al terrari un cotó amb l’olor del seu depredador més voraç, la geneta (Genetta genetta). Vam mesurar el temps que els ratolins passaven fora del cau (podia variar entre 45 minuts i 5 hores) i com es comportaven: si els ratolins romanien vigilants i immòbils, intentaven escapar o buscar i destrossar el cotó amb l’olor de geneta, es considerava que estaven estressats. Si menjaven tranquil·lament, realitzaven auto-neteja i excavaven el cau, estaven relaxats. Aquest primer experiment ens va permetre descobrir que cada ratolí es comportava de manera molt semblant tant si simulàvem una nit sense geneta o amb geneta però en canvi vam descobrir que hi havia una variabilitat molt important entre els ratolins. Així doncs, vam poder classificar els ratolins en funció de la seva «personalitat».

En el segon experiment vam estudiar què feien els ratolins amb les aglans que els deixàvem. Per una banda, els ratolins troben en les aglans una font molt important d’aliments i, per tant, són depredadors importants d’aquestes llavors. Però alhora, el seu comportament de fer rebost afavoreix la dispersió d’aquestes ja que sovint les aglans deixades al rebost no s’acaben menjant i poden germinar. En aquest experiment vam mesurar el temps fora del refugi, la distància de dispersió i el pes de les aglans que triaven en dues condicions diferents, sense olor i amb olor de geneta. Vam poder descobrir que els ratolins estressats són els més valents i els millors dispersors, ja que decideixen córrer un major risc, agafar aglans més pesades i nutritives i recórrer majors distàncies. Els ratolins una mica més relaxats no s’arrisquen tant, agafen llavors més lleugeres i amb menys nutrients i recorren petites distàncies.

I per què ens serveix saber tot això de la personalitat i la dispersió de les aglans? Doncs perquè en el context de canvi climàtic en el que estem immersos, la preocupació per a estudiar com es formen els boscos d’arbres que son dispersats per animals ha augmentat. En aquest sentit, saber que les característiques individuals poden afavorir més o menys la dispersió ens obre la porta per a plantejar-nos una millor gestió dels nostres boscos.