UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Dos dels principals centres de biodiversitat al continent africà són la regió Afromontana i la regió Afroalpina, que contrasten amb la resta d’habitats més àrids i càlids del continent pel fet que ofereixen espais humits i temperats a les parts més altes de les muntanyes. Són volcans aïllats entre si i dispersos principalment a banda i banda del rift de l’est d’Àfrica, com per exemple el Mont Kilimanjaro o el Mont Kènia. Es caracteritzen per ser regions riques en plantes exclusives d’aquella zona en concret i s’anomenen les “illes del cel” de l’Àfrica tropical. No obstant això, els processos evolutius que han portat a aquesta extraordinària diversitat són poc coneguts. 

El nostre grup de recerca lidera el projecte AFROMONT, que té l’objectiu de contribuir a entendre l’origen i evolució de la flora de les regions esmentades mitjançant l’estudi del gènere de plantes angiospermes Helichrysum (Compositae), un dels més diversos d’aquestes muntanyes. Seguint aquesta línia, hem publicat un article, resultat de la col·laboració d’investigadors i investigadores de diverses institucions internacionals coordinades per la Unitat de Sistemàtica i Evolució de Plantes Vasculars del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (UAB). 

L’article mostra els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de seqüències d’ADN generades per a unes 300 espècies (aproximadament el 50% del gènere) amb mètodes de seqüenciació de darrera generació que permeten recuperar uns 1.000 gens. Primer, vam establir les relacions de parentiu entre les espècies. Seguidament, vam reconstruir la història biogeogràfica per situar l’origen dels diferents llinatges en el temps i l’espai i veure la direccionalitat de les migracions arreu de la seva distribució. 

Les anàlisis mostren que el gènere Helichrysum (Compositae) té un origen sud-africà, concretament a la regió àrida. Els resultats suggereixen que els prats de les muntanyes Drakensberg, a Sudàfrica, són el centre de diversificació i principal font de llinatges d’Àfrica tropical, que hauria estat colonitzada repetidament al llarg del miocè i el plistocè, i també dels llinatges extra-africans del grup. 

Un dels resultats més interessants és que les espècies afroalpines, que viuen exclusivament a les parts més altes de les muntanyes tropicals, s’haurien originat a partir d’ancestres de les zones montanes adjacents de les mateixes muntanyes. Aquest patró trenca amb el més comú i conegut fins ara, ja que la majoria d’espècies afroalpines tenen el seu origen a les muntanyes euroasiàtiques. L’origen de les espècies afromontanes i afroalpines coincideix amb el període de formació de les muntanyes i l’inici dels cicles glacials. Aquests fenòmens combinats haurien creat les condicions ideals per a l’especiació, facilitant l’aparició de nous hàbitats, afavorint la connectivitat entre regions i, en definitiva, contribuint a la diversitat i evolució de la flora de les “illes del cel” d’Àfrica tropical._{Il·lustració que acompanya l'article amb diverses espècies d’Helichrysum, mostrant la gran diversitat de formes del gènere. Totes les fotografies són de Mercè Galbany-Casals, excepte la (b) de Filip Kolár i la (c) de Cristina Roquet.}