• Portada
10/2009

Cèl·lules tumorals afavoreixen el seu propi creixement

El promotor del versicà afavoreix l'expansió cancerígena

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma ha descobert un procés mitjançant el qual les cèl·lules cancerígenes afavoreixen el seu creixement segons la composició del medi que les envolta. L'elevada presència de certes glicoproteïnes com el versicà, a la matriu extracel·lular, afavoreix aquests processos d'expansió cancerígena. Els investigadors han trobat que la pròpia cèl·lula tumoral incrementa la producció d'aquesta glicoproteïna. Gràcies a la clonació i seqüenciació de la regió del DNA que regula la producció de versicà han pogut identificar els responsables de la seva transcripció. La importància d’aquesta descoberta resideix en el control que es pot assolir d'aquests processos de regulació genètica, el què pot permetre un avenç important en la lluita contra el càncer.

El creixement d'un tumor està governat no sols pel potencial de les cèl·lules tumorals sinó també per la matriu extracel·lular que les envolta. La pròpia cèl·lula tumoral modifica la composició d’aquesta matriu per fer-la més favorable a l'expansió del tumor. Un dels components de matriu extracel·lular que s'incrementa notablement en molts tipus de càncer és un proteoglicà anomenat VERSICÀ. Els proteoglicans són un tipus especial de glicoproteïnes que es caracteritzen per tenir una part glucídica  important. En aquest treball hem descrit quines són les vies de regulació que controlen l'expressió de versicà en línies cel·lulars de melanoma humà.

L'estratègia que hem seguit ha estat clonar i seqüenciar el promotor del versicà humà, és a dir, la regió del gen que està pròxima a la part que conté la seqüència de la proteïna i la qual conté les regions reguladores. A partir de la seqüència del promotor i consultant les bases de dades adients, hem identificat les possibles seqüències reguladores i els factors de transcripció, és a dir, les proteïnes reguladores que s’hi uneixen.

Un dels factors de transcripció que té un paper més protagonista en la regulació de l'expressió del versicà és l'anomenat AP-1. Aquest factor de transcripció AP-1 s'activa en resposta a determinats factors de creixement i oncogens. Un dels oncogens amb capacitat d'activar AP-1 és l’oncogen B-Raf, que es troba molt freqüentment mutat i, en conseqüència, activat en el cas del melanoma. L'activació de B-Raf porta com a conseqüència l'activació de la cascada de senyalització de les proteïna quinases de la família ERK, una de les vies essencials que controlen la proliferació cel·lular.

L'altre factor de transcripció que contribueix de manera important a la regulació de l'expressió del versicà és l'anomenat TCF-4. Aquest factor és un component de la via de senyalització de la beta-catenina, que està també freqüentment activada en molts tipus de tumors. Així, en els casos en que AP-1 i TCF-4 estan activats com a conseqüència de mutacions en oncogens o per altres causes, la producció de versicà serà alta i afavorirà l'expansió del tumor.

Per arribar a aquestes conclusions, hem fet servir un seguit de tècniques moleculars diferents: clonatge i seqüenciació, preparació de constructes que contenen regions específiques del promotor, mutagènesi dirigida, transfecció de les cèl·lules de melanoma amb aquests constructes i visualització de l’activitat del promotor, tècniques de retard en gel, western blot, imunocitoquímica. La utilització del mètode científic, és a dir, treballar a partir de l'establiment d'una hipòtesi i amb la combinació adequada de tècniques per comprovar-la, permet arribar a trobar respostes a preguntes complexes que ens donin llum sobre les alteracions que pateix una cèl·lula quan es transforma en cancerosa.

Mapes esquemàtics de versicà humà i dels constructes de deleció utilitzats al treball, on es mostren els possibles elements reguladors.

Anna Bassols

Referències

"Structure and regulation of the versican promoter: the versican promoter is regulated by AP-1 and TCF transcription factors in invasive human melanoma cells". Clelia Domenzain-Reyna, Daniel Hernández, Laia Miquel-Serra, María José Docampo, Celia Badenas, Angels Fabra, Anna BassolsJournal of Biological Chemistry, 284(18):12306-17, 2009.

 
View low-bandwidth version