UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les malalties cutànies són relativament habituals en producció porcina i, sovint, són causa de decomís de la canal a l'escorxador. La presentació clínica d'aquesta mena de patologies oscil·la entre lesions focals que es manifesten exclusivament en l'àmbit cutani com a lesions multifocals o bé generalitzades d'origen sistèmic, sovint acompanyades d'altres quadres clínics extra cutanis.

Determinar l'origen d'aquestes malalties és complex pels veterinaris especialistes en porcí o inspectors d'escorxador, ja que són moltes les causes que les produeixen. Les més freqüents són malalties congènites, nutricionals, ambientals, infeccioses d'origen cutani o sistèmic i causes neoplàsiques, entre altres.

Les lesions proliferatives cutànies també són comunes en porcs. L'edat de presentació ajuda a determinar l'origen més probable, essent els tumors la causa més freqüent en animals adults. En cas d'animals joves les causes més probables són congènites o, en menor mesura, d'origen infecciós. No obstant això, les malalties neoplàsiques no són tan freqüents com la resta de causes perquè els animals s'envien a l'escorxador a una edat primerenca, abans d'aconseguir la maduresa sexual, moment en el qual els tumors es desenvolupen amb major freqüència. Malgrat això, s'han descrit neoplàsies cutànies en porcs joves, però els tumors més habituals en aquestes edats solen ser el limfoma, el nefroblastoma i el melanoma. La cistomatosi apocrina, també coneguda com a hiperplàsia quística de les glàndules sudorípares apocrines, és una condició cutània estranya d'origen no tumoral que, fins al moment, s'ha descrit en humans, gossos i, amb menys freqüència, en gats però no en porcs o qualsevol altra espècie utilitzada en ramaderia.

Aquest treball descriu per primera vegada una cistomatosi apocrina en tres porcs de 6 mesos d'edat durant la inspecció post mortem en diferents escorxadors de Catalunya. Els casos van ser remesos a través del SESC, el nostre servei de suport a escorxadors. En els tres casos les característiques de la lesió van ser les mateixes. Macroscòpicament es van observar múltiples vesícules homogènies de menys d'1 cm de diàmetre alineades i repletes de líquid transparent i distribuïdes de forma generalitzada al llarg del teixit subcutani de la pell del dors de l'animal. A escala histopatològica, es va confirmar que eren glàndules sudorípares disteses i repletes de material acumulat que comprimeix les cèl·lules epitelials glandulars sense reacció inflamatòria associada.

La localització anatòmica de les glàndules sudorípares en les diferents espècies d'animals domèstics varia, encara que, dins de la mateixa espècie, la localització sol ser la mateixa. En els tres porcs presentats, la localització de la lesió en el dors de l'animal fa pensar que se segueix aquesta norma però l'escassa casuística no permet confirmar aquesta hipòtesi.

En medicina veterinària no s'ha arribat a un consens sobre la causa de la cistomatosi apocrina. Una acumulació del material produït per les glàndules sudorípares després de l'obstrucció del conducte excretor podria donar lloc a la distensió glandular. No obstant això, en aquests casos la lesió esperable seria focal no generalitzada. Una altra possible explicació d'aquest problema seria la presència d'episodis continuats d'hiperplàsia glandular (que cursa amb major producció de material) seguits de processos d'involució glandular i impossibilitat d'eliminació del material, la qual cosa condueix a la seva acumulació. Una altra causa descrita és la presència de tumors benignes (adenomes) de glàndula sudorípara. Aquestes neoplàsies es caracteritzen per créixer de manera descontrolada però progressiva tot mantenint la capacitat productora. Això condueix a l'acumulació de material i a la consegüent distensió glandular. El diagnòstic d'adenomes requereix la identificació de característiques microscòpiques indicatives de proliferació cel·lular, encara que això no es va confirmar en els tres casos presentats. Finalment, l'absència de cèl·lules inflamatòries o agents infecciosos associades a les glàndules permet descartar la causa infecciosa com a responsable del problema.

No es pot descartar un origen congènit, però tampoc es pot confirmar atès que aquesta lesió no és observable en un animal viu. No obstant això, l'absència de glàndules apocrines normals en les seccions avaluades, la falta de dilatació evident o l'obstrucció dels conductes glandulars i/o inflamació o altres alteracions en el teixit subcutani circumdant poden ser elements que apunten cap a un origen congènit.