• Portada
11/2013

Ciutats compactes... però amb espai públic i oportunitats d’oci

Un treball amb la participació d’un investigador de la UAB estudia la petjada ecològica individual de la mobilitat i de l’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona. Els resultats assenyalen una reducció de la petjada en augmentar la densitat fins a un cert llindar, a partir del qual augmenta la petjada a causa dels comportaments compensatoris com adquirir una segona residència o fer desplaçaments més llargs els caps de setmana i durant els període de vacances.

L'enfocament de ciutat compacta defensa que les ciutats denses i diversificades són més eficients energèticament –i per tant més sostenibles– que les ciutats disperses i segmentades. Seguint amb l'argument, la densitat i barreja de funcions que es donen en els centres de nombroses grans ciutats – especialment europees–  tindria efectes positius sobre el medi ambient, atès que, en comparació amb els consums propis dels barris residencials perifèrics i poc densos, els desplaçaments entre el lloc de residència i el de treball tendeixen a ser més curts, i l'energia utilitzada en el manteniment de l'habitatge, menor.

El problema d'aquest enfocament és que una elevada densitat també podria comportar una major propensió a adquirir una segona residència i/o dur a terme desplaçaments més llargs vinculats al lleure durant els caps de setmana i el període de vacances. Mitjançant una sèrie d'enquestes realitzades en diferents àmbits espacials de la regió metropolitana de Barcelona es va calcular la petjada ecològica individual de la mobilitat (per motius de treball i oci) i de l'habitatge (energia d'ús i incorporada en els materials) i es va contrastar explícitament quin era l'impacte de la densitat del lloc de residència de l'individu sobre la petjada total de l'habitatge i mobilitat.

Els resultats obtinguts assenyalen que en augmentar la densitat l'empremta es redueix. No obstant això, a partir d'un determinat llindar, en augmentar la densitat augmenta la petjada, a causa de la importància dels comportaments compensatoris. Aquests resultats avalen una política de compacitat que freni la dispersió com a mesura per reduir la petjada ecològica dels individus. No obstant això, també assenyalen que hi ha límits a aquesta política si no ve acompanyada de millores en l'espai públic i oportunitats d'oci, ja que podrien arribar a obtenir resultats contraris als buscats.

Iván Muñiz

Referències

Ivan Muñiz, Daniel Calatayud, Roger Dobaño. “The compensation hypothesis in Barcelona measured through the ecological footprint of mobility and housing” Landscape and urban Planning 113:113–119. 2013.

 
View low-bandwidth version