UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Tal com es reflecteix en els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (SDG), un dels principals reptes de la planificació urbana és preparar les ciutats per a un nombre creixent de persones, tot desenvolupant-les com a llocs sostenibles, resilients, segurs i inclusius.

En els últims anys, la Comissió Europea ha introduït diverses estratègies i programes de finançament per desenvolupar i implementar dos conceptes relacionats: La infraestructura verda i les solucions basades en naturalesa, com a forma d'abordar aquest repte global.

Les diverses definicions o interpretacions de la infraestructura verda i les solucions basades en naturalesa sovint argumenten entre els múltiples beneficis que pot comportar la seva implementació a les àrees urbanes hi ha el foment de la cohesió social o reduir les desigualtats sòcio-espacials.

Tanmateix, hi ha una manca d'evidència empírica que recolza aquesta afirmació i, per contra, els autors de l'article sostenen que, en determinades circumstàncies, les intervencions verdes o basades en naturalesa poden portar paradoxalment a una major desigualtat social a través de processos com la gentrificació verda. A l'article es descriuen alguns exemples seleccionats de projectes implementats de verd urbà que han implicat efectes socials negatius, inclouent: 1) Parc Lene-Voigt (Leipzig, Alemanya), 2) High Line Park (Nova York, EUA), 3) Parc Sienkiewicz (Lodz, Polònia).

Els autors també adverteixen que els processos de gentrificació i expulsió dels grups socials més vulnerables es poden produir  fins i tot en els projectes d’implementació de verd urbà i solucions basades en naturalesa que inclouen processos de participació ciutadana i no estan directament associats amb el desenvolupament d'habitatges d’alta gamma (un exemple seria el Tempelhofer Feld a Berlín, Alemanya).

Finalment, l'article proposa sis prerequisits que poden donar suport a les estratègies de renaturalització urbana de manera socialment inclusiva:
1) El reconeixement explìcit i la consideració de les desigualtats sòcio-espacials en la planificació, implementació i seguiment/avaluació d'estratègies de renaturalització de les ciutats per part de científics i planificadors.
 2) Considerar i incloure no només diferents grups d'actors en el disseny, planificació i implementació d'estratègies de renaturalització urbana, sinó també opinions, necessitats i demandes divergents, incloent el coneixement tàcit i comunitari.
3) El reconeixement i anàlisi detallat dels impactes generats a nivell ecològic i social de qualsevol projecte de renaturalització urbana.
4) Independentment de si la planificació del verd urbà es realitza de dalt a baix o de baix a dalt o de manera conjunta, aquesta ha de servir per generar llocs de trobada per a diferents grups de persones.
5) Cal una estructura de governança que inclogui múltiples agents urbans per tal de dirigir les polítiques d'espais verds a les ciutats.
6) La recerca hauria d'examinar explícitament el context polític i econòmic i les constel·lacions de poder relacionades per evitar subestimar la relació entre els projectes de ver urbà i les estratègies del mercat immobiliari.

El grup de recerca BCNUEJ de l'ICTA-UAB, avaluarà els impactes socials de les solucions basades en naturalesa a partir de l’anàlisi de diferents ciutats (incloent Barcelona) per tal de cobrir aquest buit de coneixement i, en definitiva, contribuir a crear solucions basades en naturalesa socialment inclusives.