UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els ambients dulciaqüícoles són molt rics en espècies, tant vegetals com animals, fúngiques o bacterianes. Entre els macroinvertebrats de sistemes fluvials destaquen, per la seva diversitat i abundància, insectes com ara els efemeròpters, plecòpters, dípters, tricòpters, coleòpters i molts d’altres. Cada espècie desenvolupa el seu propi rol en l’ecosistema i ocupa una posició determinada en la xarxa tròfica. Aquests són aspectes àmpliament estudiats per ecòlegs, zoòlegs i limnòlegs. No obstant, hi ha organismes aquàtics que pel seu caràcter críptic cataloguem de rars i/o desconeguts. Aquest seria el cas dels fongs i protozous endosimbionts d’artròpodes, també anomenats tricomicets. Es tracta de simbionts que habiten el tracte digestiu de diversos grups d’artròpodes aquàtics, terrestres o marins, però són especialment abundants en el cas d’insectes aquàtics. Els tricomicets tenen una distribució ubiqua allí on els seus hostes són presents, i possiblement desenvolupen cert rol en el manteniment de la comunitat de macroinvertebrats amb els quals s’associen.
 
No obstant la seva ubiqüitat i relativa freqüència, aquests organismes endosimbionts són desconeguts a bona part d’Europa. Per aquest motiu s’ha desenvolupat un projecte (EUROTRIC-I) per a incrementar-ne el coneixement. Els països de la Mediterrània Occidental (Itàlia, França, Espanya i Portugal) han estat els escollits en la primera edició del projecte.
 
En el cas d’Itàlia s’han realitzat dues campanyes de mostreig que han donat com a resultat 38 espècies noves per al país (33 fongs i 5 protozous), entre les quals, quatre espècies de fongs Zigomicots nous per a la ciència. Entre els nou tàxons descrits, destaca una espècie del gènere Orphella que té la capacitat de perforar la paret del budell del seu hoste durant el procés de fixació, tot i no causar-li una patologia evident. Aquest sistema d’ancoratge és inèdit entre les espècies de tricomicets que habiten el tracte digestiu de plecòpters, on trobem la nova espècie Orphella intropus. Durant les campanyes també s’ha pogut recuperar alguna espècie rara, com una Pennella grassei, que contava amb una descripció deficient i controvertida que ha pogut ser actualitzada.
 
En el cas de França -un país que havia comptat amb un equip d’estudiosos de tricomicets fins els anys 70-, es varen realitzar diverses campanyes de mostreig, obtenint 13 noves espècies pel país, entre les quals 3 espècies noves per a la ciència (2 fongs i un protozou). Destaca una espècie de fong en un hoste d’efemeròpter inèdit, per al qual no es coneixia la presència d’endosimbionts.
 
Els mostrejos a Portugal varen resultar en la troballa d’11 noves espècies de tricomicets per a Portugal, de les quals, 3 nous fongs per a la ciència.
 
Les noves troballes ens permeten un millor coneixement no només de la diversitat d’aquest grup d’organismes endosimbionts, sinó també de la seva ecologia i processos de dispersió. Cal dir que els tricomicets són molt interessants per a realitzar estudis de coevolució amb els seus hostes, com a models de relacions de simbiosi, com a potencials productors de composts bioactius i també, determinades espècies com a possibles agents de control biològics per ser paràsits d’espècies de dípters, entre ells, el mosquit tigre.