UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La infecció causada pel coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV, de l’anglès Middle East respiratory syndrome coronavirus) pot causar pneumònia greu, essent inclús fatal, caracteritzada per una infiltració massiva de cèl·lules inflamatòries als pulmons dels pacients. Els ratpenats i els camèlids són els reservoris naturals del MERS-CoV. Els dromedaris constitueixen l’hoste on el virus bàsicament evoluciona i la principal font d’infecció dels humans. Això és degut a que 1) no pateixen malaltia quan s’infecten amb el MERS-CoV, el qual replica abundantment al tracte respiratori superior d’aquests animals, 2) els individus es re-infecten ràpidament en el camp, i 3) existeix un risc elevat de transmetre la infecció a ramaders per contacte directe.

Entendre com els camèlids resolen la infecció causada pel MERS-CoV sense desenvolupar signes clínics pot ajudar en la cerca de teràpies que siguin útils per les persones. No obstant, això implica la necessitat d’utilitzar animals per la investigació, fet que comporta una sèrie de debats ètics i morals. Davant la necessitat de reduir el número d’animals utilitzats en experimentació, s’ha desenvolupat un model que permet estudiar la infecció i replicació del MERS-CoV al laboratori. Utilitzant una tècnica de cultiu de teixit respiratori traqueal de camèlid (llama) ex vivo, es va revelar la dosis necessària de virus per reproduir la infecció en explants traqueals d’una forma molt similar com passaria in vivo. Aquesta metodologia permetrà testar productes terapèutics front al MERS-CoV, reduint així l’ús d’animals amb finalitats experimentals.

A més, quan es va estudiar la resposta immunitària en els explants respiratoris infectats amb MERS-CoV, es van obtenir resultats similars als que es donen en animals inoculats experimentalment. Prèviament, el nostre grup de recerca va publicar un estudi demostrant que l’epiteli nasal infectat per MERS-CoV activa unes molècules de defensa essencials, els interferons (IFNs), les quals activen respostes immunitàries antivirals (gens induïts per IFNs o ISGs) al llarg del tracte respiratori i així poder resoldre la infecció viral (Te et al., 2021). Utilitzant el nou model d’infecció alternatiu, es va confirmar que els IFNs no s’originen a nivell traqueal. Aquest estudi dona suport a la hipòtesis que la expressió de ISGs a la tràquea de camèlids infectats experimentalment és conseqüència directa de la producció d’IFNs a nivell nasal, i de la interacció entre ambdós teixits.