UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La importància dels professionals de la salut en el sistema és indiscutible, però també és innegable que els errors poden succeir en qualsevol àmbit, inclosa la medicina. Sovint, es posa l'accent en l'impacte que un error té en el pacient i els seus éssers estimats, però s'ha prestat menys atenció a com afecta als propis professionals de la salut involucrats en l'incident, que poden ser considerats com la "segona víctima". Aquesta experiència pot tenir repercussions en el seu benestar, la seguretat del pacient i el funcionament del sistema de salut en el seu conjunt.

En un esforç per aclarir aquesta qüestió en el camp de la cardiologia, vam realitzar una investigació basada en una enquesta anònima que es va enviar a un grup de professionals de cardiologia, incloent metges/esses i infermers/eres, a través de la Societat Espanyola de Cardiologia i l'Associació Espanyola d'Infermeria en Cardiologia. L'objectiu va ser analitzar l'experiència d'aquests professionals com a segones víctimes i avaluar la qualitat dels recursos de suport disponibles.

Per a l'enquesta, vam utilitzar l'eina anomenada "SVEST", que consta de 29 preguntes dividides en 9 categories. Aquestes categories mesuren tant l'impacte emocional que la situació té en els professionals (angoixa psicològica, angoixa física, autoeficàcia professional afectada) com les fonts de suport a les quals poden recórrer (col·legues, supervisors, suport institucional i suport personal no relacionat amb el treball).

Un total de 198 enquestes van ser analitzades, i vam observar que la majoria eren d'infermeria (44%), seguit de metges adjunts (43%) i residents (13%), amb un major percentatge de dones en els tres grups. Les respostes van revelar que parlar de l'incident amb companys de treball proporcionava un sentiment d'alleujament significatiu. En el cas d'infermeria, sentir el suport dels col·legues per mantenir-se com a bons professionals malgrat els errors va obtenir una alta puntuació.

En general, destaquem que el suport personal no relacionat amb el treball va ser una de les àrees millor avaluades en termes de suport, mentre que l'absentisme laboral era el que menys preocupava. A més, hi va haver diferències entre els grups; per exemple, els residents van demostrar una major intenció de canvi de treball i les dones van mostrar una tendència cap a més angoixa psicològica i física en totes les categories professionals.

En resum, aquest estudi revela que les i els professionals de cardiologia sovint enfronten angoixa psicològica després de cometre errors. La importància de continuar abordant aquest fenomen és evident. En fer-ho, no només beneficiarà als professionals, sinó que també millorarà la qualitat de l'atenció que es brinda als pacients.