UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Espanya hi ha actualment més de 36 milions d’usuaris de telèfons mòbils, dels quals un 75% utilitza smartphones. Entre els adolescents i joves aquest percentatge puja al 91% i la majoria l’utilitzen per connectar-se a les xarxes socials com Facebook. Aquest canvi radical de l’estil de vida afecta especialment els més joves, que poden veure’s perjudicats per un ús excessiu o inapropiat amb una reducció del rendiment acadèmic, per exemple. Un altre efecte indesitjat estaria relacionat amb la informació de la personalitat, que en els adolescents s’està formant i que podria veure’s afectada per aquesta nova forma de comunicació. Facebook permet crear identitats virtuals que no s’ajusten necessàriament a la identitat real. Per exemple, poden descriure’s com a oberts quan en realitat són introvertits, o amb trets de masculinitat o feminitat més o menys marcats.

 

Això és especialment delicat en el cas de les noies, que són les que utilitzen les xarxes socials online amb més freqüència, amb una clara finalitat comunicativa i per presentar-se socialment. Pel contrari, els nois les utilitzen d’una manera més pragmàtica, per exemple per a l’entreteniment. Així doncs, un noi pot presentar-se en les seves imatges i escrits com assertiu, independent, segur de sí mateix… i una noia podria veure’s temptada a presentar-se d’una forma socialment desitjable. Per exemple, amb trets més desitjables de masculinitat o amb una imatge corporal d’acord amb els cànons dominants. En aquest sentit, Facebook actua com un autèntic mirall social.

 

D’acord amb això, conèixer la forma en què els adolescents es presenten a Facebook és important per entendre canvis en els rols socials i els estereotips de gènere, que contribueixen a la formació de la seva identitat. Concretament es tractava de comprovar si la forma en que es defineixen a Facebook difereix de com es presenten en les relacions cara a cara. Per fer-ho, un equip d’investigadors de les facultats de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull van dur a terme una investigació amb 623 adolescents, d’entre 12 i 16 anys, de diversos centres educatius repartits per tota la geografia catalana.

 

Els resultats van mostrar que, quan es presenten a les xarxes socials, els adolescents reprodueixen amb fidelitat els estereotips tradicionals de gènere. És a dir, es presenten a Facebook amb una imatge de sí mateixos ajustada a la realitat masculina o femenina. En tot cas, es consideren menys masculins, o femenins, del que són els adults i emergeix un perfil de gènere indiferenciat (baixa masculinitat i feminitat), especialment en el cas de les noies. Aquestes presentacions tenen impacte en el benestar, de tal manera que la masculinitat s’associa al benestar mentre que la feminitat, amb imatges que les presenten com atractives i emocionals, ho fa amb un benestar menor.

 

Les xarxes socials han incrementat les oportunitats per la socialització i inclouen un component de comparació amb els altres nois i noies, però també els torna una imatge de sí mateixos, el que contribueix a consolidar la seva personalitat i satisfà les seves necessitats de popularitat. En aquest context, gestionar la forma en què es presenten és molt important per a ells.

 

Aquests resultats tenen implicacions i suggereixen què els adolescents haurien de rebre instrucció sobre les conseqüències i amenaces que poden derivar-se de les presentacions a les xarxes socials.