• Portada
06/2007

Els infants i les seves necessitats d'atenció sanitària

Kidscreen. Foto: Flickr
Especialistes europeus en salut han dut a terme un estudi entre més de 2.500 infants i adolescents per analitzar la relació que hi ha entre la valoració que fan aquests de la seva salut i la utilització dels serveis sanitaris. Els investigadors consideren que s'han de tenir més en compte les opinions dels nens si es pretén conèixer quines són les seves necessitats d'atenció mèdica.

Es coneixen alguns factors que predisposen, faciliten o dificulten l'ús de serveis sanitaris en la població infantil. Un dels factors més importants és la necessitat d'atenció, sigui aquesta objectiva o subjectiva. En el cas dels nens/es i adolescents, la cerca d'atenció sanitària ve mediatitzada pels pares o tutors, ja que són, en general, els que decideixen consultar els professionals de salut. 

El treball es va dur a terme amb l'objectiu de comprovar l'associació entre la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) percebuda pels nens/es i adolescents i l'ús de serveis sanitaris. S'esperava comprovar si a pitjor salut percebuda pels propis infants i adolescents hi havia més utilització de serveis sanitaris i hospitalitzacions.

Mètode
Les dades provenen de la prova pilot del projecte KIDSCREEN, duta a terme a 7 països d'Europa per al desenvolupament  d'una mesura europea de Qualitat de Vida adreçada a població de 8-18 anys d'edat. Els nens/es i adolescents varen contestar la versió pilot de 52 preguntes amb 10 dimensions de Qualitat de Vida del KIDSCREEN (les dimensions apareixen al peu de les figures 1 i 2). Les visites a un professional de salut en las 4 setmanes prèvies i l'hospitalització en els 12 mesos anteriors es van recollir  dels pares. Les anàlisis s'han fet mitjançant models de regressió logística.

Figura 1.

Figura 2.

Figures 1 i 2: Categories de referència: puntuacions superiors al percentil 25 en les dimensions del KIDSCREEN. OR ajustades por edat, sexe i país.

Resultats
Es van estudiar un total de 2526 nens/es i adolescents i els seus pares. Els factors associats a haver visitat una professional sanitari en les 4 setmanes anteriors a l'entrevista van ser la baixa percepció de Benestar físic (raó de probabilitats, Odds Ratio [OR] =1,83; interval de confiança de 95 % =1,42-2,35), i puntuacions baixes en la dimensió d'Ambient escolar (OR= 1,32; IC del 95 % 1,02-1,71) tal i com es mostra a la figura 1. La puntuació baixa en Estat d'ànim i emocions ha estat el factor associat a l'hospitalizació en els 12 mesos anteriors a l'entrevista (veure figura 2).

Conclusió
S'hauria de tenir en compte l'autovaloració de la Qualitat de Vida dels nens/es i adolescents quan es pretenen analitzar les seves necessitats d'atenció sanitària.

LuisRajmil (AATRM i IMIM)
Jordi Alonso (IMIM, UAB)
Silvina Berra (AATRM)
pel grup KIDSCREEN
Health Services Research Unit
Institut Municipal d'Investigacio Medica (IMIM-IMAS)
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

"Use of a children questionnaire of health-related quality of life (KIDSCREEN) as a measure of needs for health care services". Luis Rajmil, Jordi Alonso, Silvina Berra, Ulrike Ravens-Sieberer, Angela Gosch, Maire-Claude Simeoni, Pascal Auquier, and the KIDSCREEN group. J ADOLESC HEALTH. 2006;38(5):511-518.

 
View low-bandwidth version