UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La professionalització és una variable que ha estat estudiada en diversos entorns. Diverses investigacions han demostrat que la professionalització pot arribar a comportar canvis estructurals o funcionals del comportament cognitiu. Segons un estudi previ, la professionalització audiovisual provoca una disminució en la freqüència de parpelleig en el consum a través de pantalles. Però, ¿i mirant la realitat? Per donar resposta a aquesta pregunta, vam realitzar una investigació amb 40 subjectes (20 professionals de l'audiovisual i 20 no professionals de l'audiovisual) vam quantificar la freqüència de parpelleig que aquests presentaven davant d'un mateix contingut a través d'una pantalla o mitjançant una representació real.

El parpelleig té una doble funció: clàssicament es considera que el parpelleig té una funció fisiològica i serveix per lubricar l'ull. Una baixa freqüència de parpelleig pot provocar una deficient lubricació ocular que, al seu torn, pot derivar en problemes oculars. Però, d'altra banda, cada vegada cobra més importància la funció cognitiva del parpelleig. Es considera que una disminució de la freqüència de parpelleig és un marcador d'atenció cognitiu i perceptiu. Tot i que el canvi de freqüència de parpelleig pot tenir motius molt variats.

En la present investigació vam obtenir que la disminució de la freqüència de parpelleig que presenten els professionals de l'audiovisual, no només es desenvolupa durant el visionat d'audiovisuals en pantalles, sinó també quan miren la realitat quotidiana. En certa manera, els professionals de l'audiovisual també prestarien més atenció visual a l'entorn. Els resultats d'aquest treball també són rellevants per a la salut ocular d'aquests professionals. A causa de la disminució de freqüència de parpelleig que experimenten, han de tenir més cura de la seva vista, tant mirant a través de pantalles com mirant la realitat. Tot això també pot afectar col·lectius que fan servir pantalles intensivament, com els "gamers".

Els estímuls que vam presentar als subjectes contenien la mateixa narrativa, les mateixes accions, la mateixa durada i el mateix personatge. Els participants, professionals del vídeo i no professionals, van ser monitoritzats amb un dispositiu d'EEG sense cables. Per a la investigació es va quantificar l'activitat electromiogràfica del múscul orbicular ocular. La freqüència de parpelleig mostrada pels subjectes en els estímuls de vídeo es va comparar amb la presentada a la representació teatral. En la investigació van participar professionals de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), coordinats per l'Institut RTVE. La investigació ha estat desenvolupada per Celia Andreu-Sánchez i Miguel Ángel Martín-Pascual, del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i per Agnès Gruart i José María Delgado-García, de la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.