Estudi tecnològic i funcional de l’assentament de tell Halula (Vall de l’Èufrates, Síria)
El treball de recerca desenvolupat en aquesta tesi doctoral s’ha centrat en l’estudi del Llevant mediterrani, tell Halula (Vall de l’Èufrates, Síria), en el seu context històric i arqueològic. La neolitització constitueix un període clau de la història humana, i el seu estudi a la regió del Pròxim Orient és d’especial importància atesa la seva cronologia primerenca i la bona preservació dels jaciments arqueològics.
El nostre projecte de tesi està concebut com una continuació de les investigacions iniciades a nivell de matèria primera, tècniques i ús dels artefactes. A més, considerant un dels debats més vius d’aquesta zona nuclear de la neolitització, s’ha tractat de veure les relacions a nivell tipològic i tecnològic entre les indústries òssies documentades en els jaciments del Llevant nord i els del Llevant sud. De forma paral·lela, hem iniciat una línia d’investigació inèdita en el context llevantí en relació a l’ús dels artefactes ossis del període neolític.
Imatge 1: Jaciment de tell Halula.
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat obtenir una visió global de la vida de l’estri des de l’obtenció de la matèria primera fins al seu abandó. Aquesta perspectiva d’estudi dels materials ens ha permès formular hipòtesis relatives a l’obtenció i l’aprofitament de recursos, així com la introducció d’innovacions tècniques en el context històric i geogràfic estudiat.
Amb aquest objectiu essencial s’ha construït una base de dades en què s’ha documentat tota la informació disponible per a cada objecte a partir de l’estudi de les variables com la matèria primera, l’anàlisi de les diferents tècniques de fabricació, la classificació tipològica del conjunt i, finalment, l’estudi de la utilització dels artefactes. Per això s’han estudiat les traces de fabricació i ús, tant a nivell macroscòpic com microscòpic, per la qual cosa s’han implementat diferents tipus de microscopis, i en associació amb un programa experimental. La conjunció dels dos tipus d’anàlisi dóna peu a un aprofundiment més detallat sobre el paper dels estris en os en les primeres societats agrícoles.
Aquesta metodologia d’anàlisi ha permès la proposició d’hipòtesis sobre tècniques i mètodes de fabricació, així com sobre la participació d’eines òssies en diferents esferes artesanals (treball de la pell, producció ceràmica, etc.). A continuació, s’ha dut a terme l’experimentació per avaluar les idees prèvies, contrastar les dades experimentals amb els arqueològics i, finalment, tractar de diferenciar entre les traces de fabricació i les d’ús, i valorar la diversitat d’usos que va poder tenir cada objecte fins al seu abandonament.
D’altra banda, destaquem que l’objectiu final d’aquest treball ha estat el coneixement de les dinàmiques culturals i socials que apareixen en el jaciment, a través de l’evolució i la representativitat cultural i funcional de la indústria òssia. A Europa, s’ha demostrat que la indústria òssia actua com un fort indicador cultural i cronològic. Seguint aquesta línia d’investigació, el nostre treball ha demostrat que el jaciment de tell Halula permet distingir aquest tipus d’indicadors entre els períodes neolítics PPNB, Pre-Halaf i Halaf. Finalment, i en un altre nivell d’anàlisi, s’ha mostrat la relació amb altres comunitats a la Vall mitjana del riu Èufrates i del Llevant sud, a partir de la producció i l’organització de les forces productives d’aquestes indústries. És en aquest sentit en el qual podem afirmar que s’ha suplert el buit d’estudis sobre la indústria òssia en aquesta regió primigènia del procés de neolitització.
Referències
“Industria ósea en el neolítico del próximo oriente. Estudio tecnológico y funcional del asentamiento de tell Halula (Valle del Éufrates, Siria)”, tesi doctoral de Buchra Taha, dirigida per Miquel Molist Montaña i Isabelle Sidéra i llegida al Departament de Prehistòria.