UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El nostre equip de recerca ha aconseguit proves del consum de substàncies psicoactives en Menorca fa 3000 anys. És la primera evidència directa trobada arreu d’Europa atès que les dades disponibles fins ara procedien de restes botàniques.

L’estudi és un exemple dels beneficis de la col·laboració entre disciplines científiques. En aquest cas, entre arqueologia i química. Concretament, tracta de l’anàlisi d’una mostra de cabells de l’Edat del Bronze recuperats a la Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca). Hi han col·laborat la professora de la Universidad de Valladolid, Elisa Guerra Doce, i el químic Hermann M. Niemeyer, de la Universidad de Chile.

La Cova des Càrritx és una de les nombroses coves obertes a les parets dels barrancs menorquins i que en la prehistòria varen configurar paisatges sagrats. Fou emprada com espai ritual i funerari al llarg de bona part de l’Edat del Bronze. Va ser descoberta l’any 1995 i prest esdevingué famosa perquè en una de les sales més amagades aparegué un enigmàtic dipòsit format per capsetes cilíndriques de fusta i banya ben plenes de flocs de cabell. Els cabells eren d’alguns dels més de 200 cadàvers enterrats a la sala emprada com a cementiri i havien estat pentinats i tenyits de vermell abans de ser tallats. Gràcies a unes condicions de conservació extraordinàries, els cabells i tot l’instrumental utilitzat en el seu tractament han arribat als nostres dies i hem pogut analitzar-los científicament.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: càmera interior de la Cova des Càrritx (ASOME-Universitat Autònoma de Barcelona), detall d'un floc de cabell (ASOME-Universitat Autònoma de Barcelona), bol, cullera i pinta de fusta trobats al jaciment amb els contenidors de cabell humà (fotos de Peter Witte, ASOME-Universitat Autònoma de Barcelona).

L’anàlisi química d’una mostra dels cabells mitjançant tècniques i protocols de toxicologia forense ha identificat tres tipus d’alcaloides: efedrina, atropina i escopolamina. L’efedrina és un estimulant natural, mentre que l’atropina i l’escopolamina tenen efectes al·lucinògens. Entre les espècies de la flora menorquina que contenen aquests alcaloides hi ha la trompera o efedrina (Ephedra fragilis), la mandràgora (Mandragora autumnalis), la capseta (Hyoscyamus albus) i la trompetera (Datura stramonium). També hem pogut descobrir que la quantitat consumida va ser força important, impròpia d’un fet puntual, i que va tenir lloc temps abans del decés.  Una altra dada interessant és la manca de vincles amb els rituals funeraris, atès que no hem recuperat cap evidència de cap d’aquestes plantes en el nombrós catàleg de restes botàniques identificades al cementiri i emprades per les seves propietats aromàtiques i per a l’obtenció d’ungüents i olis essencials. A més, sembla que només un petit grup de persones va tenir accés a aquestes substàncies. La seva capacitat de produir els estats alterats de la consciència que caracteritzen les pràctiques xamàniques ens fan plantejar la possibilitat que aquest grup de persones exercí el paper de mediació entre la comunitat i el seu imaginari sobrenatural.