Exercici físic i dieta en models animals: efectes emocionals, fisiològics i cognitius
L’estudi amb animals de laboratori permet als científics controlar un gran nombre de variables emmascaradores. Les recomanacions en humans que fa l’American College of Sports Medicine (ACSM), el primer referent mundial, es basen principalment en estudis epidemiològics o de prevalença. No obstant, fins ara la recerca bàsica no és del tot concordant pel que fa als efectes de determinats protocols d’exercici. En aquesta tesi hem sotmès a rates mascle i femella a un protocol d’exercici aeròbic moderat, molt semblant als 30 min de caminar ràpid o córrer a poc a poc que es recomana fer als humans, durant 9 mesos. Hem demostrat per primer cop que: i) aquestes pautes poden ser modelades en rosegadors, ii) hi ha efectes diferenciats en mascles i femelles, i iii) que pot fer falta augmentar la intensitat de l’exercici si es volen millorar alguns paràmetres fisiològics.
Però anem per parts. En rates, el procediment anàleg per estudiar aquestes recomanacions de l’ACSM és la cinta ergomètrica (treadmill en anglès). En un dels articles presentats en aquesta tesi, es demostra per primer cop que l’exercici moderat i a llarg termini al treadmill actua com a factor protector davant esdeveniments estressants. Les rates que varen fer exercici durant 9 mesos tenien reaccions hormonals més moderades en situacions conflictives estressants. No obstant, a nivell conductual, tant les rates entrenades al treadmill com aquelles que havien estat manipulades de la mateixa manera (i.e. que col·locàvem al treadmill, però a velocitat zero), mostraven menys conducta ansiosa que el grup de rates que mai no sortia de la gàbia. En altres paraules, en el nostre model de laboratori, l’exercici, però també l’estimulació, que comporta treure els animals de la gàbia, redueix l’ansietat conductual tal i com ho fa l’exercici moderat.
Una de les altres troballes importants d’aquesta tesi és que hi ha diferències de gènere en els efectes de l’exercici. En general, s’ha comprovat que les rates femella són més actives que les rates mascle en espais oberts. En els nostres estudis, hem vist que els efectes de l’exercici moderat són beneficiosos en mascles i que, probablement, calguin intensitats més altes per aconseguir beneficis semblants sobre les hormones de l'estrès en les femelles. En la mateixa línia, també hem trobat resultants semblants quant a la pèrdua de pes i, fins i tot, beneficis cardiovasculars (amb l’índex de la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca, HRV); potser caldria augmentar la intensitat de l’exercici. De totes maneres, aquesta nova hipòtesis s’ha de comprovar, tant en humans com en rosegadors.
Finalment, vàrem voler estudiar l’altra cara de la moneda de l’estil de vida: l’obesitat i les dietes poc saludables. Seguint el mateix plantejament anterior, vàrem utilitzar la dieta de cafeteria, com a dieta poc sana que en estudis anteriors s’ha comprovat que provoca en animals efectes negatius molt semblants als dels humans. Els avantatges d’utilitzar aquest model són que donem als animals els mateixos productes de consum humà, es poden controlar els efectes nocius de la composició nutricional dels aliments i permet tenir en compte la seva saborositat i el plaer que produeix menjar-los. En rates adolescents, el principal grup de risc, vàrem trobar efectes fisiològics nocius (patologia associada a la síndrome metabòlica) de la dieta de cafeteria, però també vàrem veure que disminuïa l’ansietat i augmentava la socialització dels animals (mascles i femelles). Per tant, les recomanacions i les polítiques per millorar la dieta haurien de tenir en compte aquests efectes beneficiosos a nivell psicològic.
En conclusió, aquesta tesi demostra la rellevància del treball interdisciplinar. A més a més, cal tenir en compte les diferències de gènere i la importància d’estudiar l’exercici i la dieta des de diferents perspectives. Hem vist que l’exercici, però també la manipulació i l’estimulació ambiental redueixen l’ansietat en els animals. I pel que fa a la dieta, que els aliments poc saludables, però saborosos, també poden influenciar de manera positiva l’estat emocional a nivell psicològic.
Referències
“Exercici físic i dieta en models animals: efectes emocionals, fisiològics i cognitius”, tesi doctoral de Jaume Ferrer Lalanza, dirigida per Rosa Mª Escorihuela Agulló i Lluís Capdevila Ortís i llegida al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació.
Lalanza, J.F.; Sanchez-Roige, S.; Gagliano, H.; Fuentes, S.; Bayod, S.; Camins, A.; Pallàs, M.; Armario, A.; Escorihuela, R.M. Physiological and behavioural consequences of long-term moderate treadmill exercise. Psychoneuroendocrinology. 2012, vol. 37, num. 11, p. 1745-1754. doi: 10.1016/j.psyneuen.2012.03.008.
Lalanza, J.F.; Caimari, A.; del Bas, J.M.; Torregrossa, D.; Cigarroa, I.; Pallàs M.; Capdevila, Ll.; Arola, Ll.; Escorihuela, R.M. Effects of post-weaning cafeteria diet in young rats: metabolic syndrome, reduced activity and less anxiety-like behaviour. PLOS One. 2014, vol. 9, num. 1, e85049. doi: 10.1371/journal.pone.0085049.