UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'escalfament actual és el resultat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, particularment de diòxid de carboni (CO₂), i representa un risc molt alt per a la naturalesa i el benestar humà. Fins ara, aquest risc ha estat esmorteït per un grup clau d'organismes del planeta, les plantes terrestres, que han assimilat gairebé un terç de les emissions, ajudant així a evitar un grau d'escalfament molt més fort i ràpid.

En un nou article publicat a la revista One Earth plantegem la qüestió de fins quan ens seguiran rescatant les plantes. Diverses senyals ens suggereixen que aquesta activitat com a embornal de carboni podria estar disminuint l'eficiència i alentint la seva taxa d'augment. Aquesta disminució seria conseqüència de limitacions de nutrients, d’aigua, la calor, els incendis, la contaminació i la reducció del temps de residència del carboni a la vegetació.

Si ens centrem en les limitacions de nutrients, hem de tenir en compte que la producció vegetal requereix molts més nutrients a part del carboni i el nitrogen. Bioelements com el fòsfor, el potassi, el calci, el magnesi, el molibdè, el manganès i el zinc són necessaris per a l'estructura i la funció cel·lular i, per tant, per al creixement de les plantes. Així, encara que la disponibilitat de carboni procedent de l'augment dels nivells de CO₂ a l'atmosfera i de nitrogen, procedent de diverses aportacions humanes, als ecosistemes augmenta contínuament, aquests augments no van acompanyats d'un augment similar en tots aquests altres bioelements necessaris per a la producció vegetal.

Moltes altres limitacions vinculades al mateix canvi climàtic estan restringint també l'augment dels embornals de carboni, per exemple l'increment de les temperatures per sobre de l'òptim fotosintètic i la progressiva aridificació de moltes regions. Amb tots aquests factors ”conspirant” contra l'augment de la fixació de carboni, podem esperar que el ritme d'augment dels embornals de carboni actuals s'alenteixi.

Aquest escenari exigeix una reconsideració de les projeccions climàtiques de l'IPCC (Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), que tingui en compte aquesta reducció en la capacitat de mitigació de les plantes i les consegüents condicions més càlides, així com impactes més forts que els projectats actualment. Si els models actuals continuen ignorant-ho, poden sobreestimar els embornals de carboni i el potencial de mitigació i, per tant, subestimar l'escalfament climàtic.

Actualment, els països desenvolupen estratègies d'adaptació en gran part fragmentades, locals i graduals, i que a més a més presenten evidències transformadores i reducció de riscos limitades o insignificants. Malauradament, el canvi climàtic ja és aquí i es pot tornar encara més fort si les accions de mitigació no tenen un èxit total. Les projeccions climàtiques han de considerar una biosfera dominada per l'escalfament i no per la fertilització, només així els països podran desenvolupar millors estratègies d’adaptació.