UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Alba va descobrir l'existència de l'espècimen a partir dels textos de Crusafont i va ser relativament fàcil localitzar l'espècimen entre les col·leccions de l'ICP. "No és infreqüent que els investigadors recuperin fòssils extraordinaris dels calaixos i armaris dels museus, però, és molt rar descobrir fòssils de les col·leccions de la pròpia institució en llegir la literatura publicada fa quaranta anys", explica l'investigador.

El fèmur de Can Cerdà s’assembla al de Necromanis i al d'altres pangolins extints per ser més primitiu que el dels representants actuals del grup. La presència d'una petita depressió (fovea capitis) en el cap del fèmur o d'un tercer trocànter ben desenvolupat que sobresurt de la canya de l’os són una mostra d'aquests caràcters primitius. No queda clar si les petites diferències que mostra el fòssil en relació amb altres fèmurs de Necromanis reflecteixen simplement la variació normal entre individus de la mateixa espècie o si es tracta d'espècies diferents. Atesa l'escassetat de restes disponibles, l'espècimen ha estat assignat temptativament a Necromanis cf. franconica, que ja havia estat descrit durant l'el Miocè de França i Alemanya.

El jaciment de Can Cerdà era una pedrera d'argila situada prop de la masia amb el mateix nom, al municipi del Papiol. Desgraciadament, el jaciment ja no existeix, per la qual cosa no és possible intentar recuperar noves restes. No obstant això, la investigació paleontològica en curs pel grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP en el Miocè de la conca del Vallès-Penedès contribuirà a fer descobriments addicionals sorprenents els anys vinents.

_{Fèmur dret de Necromanis cf. franconica en vistes anterior i posterior.}