UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els canvis en la dieta i l’augment del sedentarisme generalitzat propis dels nostres temps han implicat un augment progressiu de l’obesitat a la població general. L’obesitat és un factor de risc de desenvolupar múltiples malalties como la hipertensió arterial, la diabetis, la hipercolesterolèmia, i per tant, en general, augmenta la probabilitat de patir problemes cardiovasculars durant la vida. A més a més de l’angina de pit o l’infart de miocardi, també s’ha vist que pot afavorir el desenvolupament d’insuficiència cardíaca, que és aquella situació en la que el cor és incapaç d’abastir l’organisme de la sang necessària per al seu funcionament normal. A més, és ben conegut que la presència d’obesitat implica un pitjor pronòstic en aquells pacients que pateixen una  malaltia cardiovascular.

En els darrers anys s’ha observat en diferents estudis que, paradoxalment, els pacients que pateixen insuficiència cardíaca i que són obesos podrien tenir una evolució millor. Una manera de determinar el grau d’obesitat és mitjançant una fórmula que té en compte el pes i la talla, anomenada índex de massa corporal. Aquest índex pot estratificar-se en diversos grups que defineixen els individus de baix pes, els de pes normal, els de sobrepès i els obesos. En el nostre estudi vàrem analitzar l’índex de massa corporal de pacients amb insuficiència cardíaca i vàrem observar la seva evolució als dos anys. D’aquesta manera vàrem comprovar que hi havia una relació lineal entre aquest índex i la mortalitat dels pacients; a menor índex de massa corporal, més mortalitat. (Veure figures 1 i 2). Fins i tot els pacients de pes normal tenien més risc de morir durant el seguiment, que aquells que eren més obesos.

El motiu d’aquesta relació paradoxal, que aparentment semblaria mostrar que l’obesitat en la insuficiència cardíaca seria un factor protector, a diferència del que s’ha vist en altres malalties, encara no es coneix. Hi han diverses teories per a explicar aquest estrany fenomen (els obesos podrien tenir una reserva energètica més gran, podrien patir la malaltia en edats més joves i viure més anys per això, etc),  encara que, en general, es considera que es necessiten més estudis per a comprovar si aquesta relació és casual o realment causal, i, en aquest darrer cas, trobar una explicació plausible.