L’accessibilitat i el disseny per a tots com a base de les Smart Cities
Autor: iStockphoto/tiggerlily.
L’ús del terme accessibilitat s’ha vinculat principalment a un col·lectiu, el de les persones usuàries de cadira de rodes, i a un entorn, l’espai construït. No obstant això, la mateixa societat i la legislació han fet evolucionar el terme cap a un concepte més ampli. Així, avui dia entenem l’accessibilitat com la condició que han de complir els entorns, productes i serveis perquè puguin ser utilitzats i/o consumits, en condicions d’igualtat, seguretat i de la forma més autònoma possible.
La paraula accessibilitat es pot entendre en relació amb tres formes bàsiques de l’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió. La manca d’accessibilitat es pot trobar en la inexistència de rampes d’accés, una baixa intensitat lumínica, una tipografia il·legible, una altura expositiva que no permet observar el contingut, un text en un idioma estranger sense traducció...
Així doncs ja no es tracta únicament d’un col·lectiu, el de les persones amb discapacitat (física/mobilitat, sensorial, cognitiva), sinó que hi ha un ampli col·lectiu format per persones grans, famílies, lesionats temporals, dones embarassades o persones estrangeres que no entenen la llengua local, que també són beneficiàries de l’aplicació de l’accessibilitat. La incapacitat de la societat per eliminar aquestes barreres és simptomàtica de l’atenció desigual que reben les persones amb discapacitat i/o necessitats especials.
El disseny és l’eina que ens permet assegurar aquesta accessibilitat. Així sorgeix el Disseny per a Tothom, que segons la Design For All Foundation es defineix com:
“La intervenció sobre entorns, productes i serveis, de tal manera que totes les persones, incloses les generacions futures, independentment de l’edat, gènere, capacitat o bagatge cultural, puguin gaudir participant en la construcció de la societat amb igualtat d’oportunitats en activitats econòmiques, socials, culturals, d’oci i recreatives i podent accedir, utilitzar i comprendre qualsevol part de l’entorn amb tanta independència com sigui possible.”
La idea principal és la de crear espais i serveis per a tots els usuaris, i conèixer-los a tots, mantenint fins i tot l’intercanvi, sempre amb l’objectiu de poder arribar a transmetre el missatge de forma efectiva. Aquesta és la base de la co-creació, aplicable a productes i serveis, i que a la base fundacional d’una Smart City ens permet democratitzar els recursos a disposició de les persones que l’habiten. Perquè al final, encara que es generi tecnologia i innovació, una Smart City perd la seva essència sense una Smart Society.
