UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’argumentació és una competència cognitivo-lingüística necessària no només per permetre l’avanç del coneixement científic, sinó també per a la comprensió i construcció de la ciència escolar. Així mateix, l’argumentació és un tipus de discurs que ha de ser promogut explícitament a l’aula i, per això, cal que els docents siguin conscients de les seves concepcions sobre l’argumentació i el seu ensenyament.

Aquesta conscienciació, en aquest cas a partir de la participació dels docents en un procés de reflexió crítica, és un pas fonamental per a modificar les pròpies pràctiques. En aquest sentit, la investigació va tenir com a propòsit central identificar, en els cinc docents que participen en un procés de reflexió crítica sobre l’argumentació i el seu ensenyament, canvis en quatre aspectes:

- Epistemològic, és a dir en la manera com els docents relacionen l’argumentació i la construcció de la ciència.
- Conceptual, referit a la manera com els docents assumeixen l’argumentació en ciències.
- Didàctic, relacionat amb la manera com els docents conceben el seu ensenyament a l’aula.
- Estructural, orientat a identificar la manera com argumenten els docents participants en la investigació.

La investigació es desenvolupa en una institució educativa oficial de la ciutat de Manizales (Colòmbia), durant un curs escolar, amb cinc docents d’educació primària.

Imatge 1: Docents que van participar en la investigació.

Els resultats mostren canvis significatius en els tres primers aspectes. En l’epistemològic es va aconseguir el reconeixement d’una relació més justificada entre argumentació i construcció de la ciència. En el conceptual, els docents van passar de considerar l’argumentació com un mer procés informatiu a un procés dialògic i com una eina per avaluar els aprenentatges a l’aula. En l’aspecte didàctic destaquen dos canvis en els docents. El primer, el convenciment que el treball en petits grups de manera interactiva és una plataforma de potenciació i desenvolupament de l’argumentació a l’aula. El segon, el reconeixement de la relació entre l’estudiant, el docent, el contingut que es treballa i el context com a criteri vinculat a la concepció funcional de l’argumentació, en la qual argumentar exigeix ​​valorar tant els subjectes, els seus sabers i opinions, com el context en el qual tenen lloc les interaccions dialògiques. En relació amb el component estructural, no es van observar canvis significatius, resultat que convida a seguir promovent discussions sobre les seves pròpies pràctiques argumentatives.