UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’exposició a situacions d’estrès en etapes primerenques pot actuar com a factor de vulnerabilitat a desenvolupar certes psicopatologies a l’etapa adulta. Una de les etapes més crítiques en el desenvolupament és l’anterior a la pubertat. L’ús de models animals com la rata ens permet caracteritzar millor aquests aspectes per tal d’aprofundir en el seu substrat biològic i cercar estratègies preventives i terapèutiques.
 
En el treball publicat a Hormones and Behavior per la Dra Silvia Fuentes i col·laboradors, al laboratori dels Doctors Roser Nadal i Antonio Armario de l’Institut de Neurociències de la UAB, s’estudia en un model en rata com l’exposició a un estrès juvenil (prepuberal) afecta a l’etapa adulta la posterior reactivitat a situacions noves d’estrès.
 
L’estrès juvenil era d’intensitat dèbil i consistia en una combinació de diferents estímuls estressants (per tal de disminuir l’habituació a aquest estrès) i quan les rates eren adultes s’avaluaven diverses mesures relacionades amb l’ansietat, l’exploració de situacions noves i l’activitat de l’eix hipotàlem-hipofisari-adrenal o HPA (mitjançant els nivells plasmàtics de les hormones adrenocorticotropa o ACTH i la corticosterona) que és un dels sistemes més ben descrits de resposta a l’estrès. A més, s’estudiava també com aquest estrès juvenil era capaç de modificar els efectes d’un altre estrès intens que s’aplicava a l’etapa adulta (restricció de moviments).
 
Els resultats principals d’aquest treball indiquen que quan l’animal a l’etapa adulta era mantingut en un ambient poc estressant, els efectes de l’estrès juvenil per se eren suaus, estant centrats bàsicament en una disminució de l’interès per situacions noves i un increment dels nivells de l’hormona ACTH durant la nit (que és quan en rates els nivells són més alts). En canvi, quan s’administrava a més de l’estrès juvenil un estrès més intens adult es trobava un increment de l’ansietat de l’animal. És interessant remarcar que ni l’estrès juvenil ni l’adult per separat provocaven efectes en aquestes proves d’ansietat, però d’alguna manera l’estrès juvenil potenciava els efectes latents de l’estrès adult.
 
Els resultats indiquen que malgrat que una situació d’estrès juvenil poc intens pot produir només efectes molt subtils si l’animal és mantingut en un ambient “protegit”, quan se situa a aquests subjectes “sensibilitzats” en un ambient adult estressant es poden “desemmascarar” aquests efectes latents i afavorir l’aparició de certes psicopatologies.