UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les empremtes dactilars han estat històricament grans aliades pels cossos policials en la identificació de criminals. En els darrers anys, a més, l’anàlisi d’empremtes trobades en objectes antics ha permès conèixer aspectes de la identitat de persones que visqueren en èpoques passades.

En aquest sentit, l’estudi La Canal dels Avellaners, dut a terme per un equip d’investigadors de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i publicat el passat mes de gener a la revista Trabajos de Prehistòria, presenta l’anàlisi de les empremtes dactilars trobades en una peça ceràmica de l’Edat de Bronze, trobada al jaciment de La Canal dels Avellaners, a Berga.

Una empremta dactilar és una impressió visible de les crestes epidèrmiques (part sobresortint) i dels solcs interpapil·lars (esquerdes) dels dits. Una vegada formades al fetus i en absència de lesions greus de la pell, les empremtes romanen invariables al llarg de tota la vida de la persona. A més, cada individu presenta un patró únic; fins i tot els bessons presenten dibuixos diferents. Aquestes dues propietats són les que les fan essencials en els processos d’identificació.

Per poder dur a terme una identificació completa, és necessari poder comparar les empremtes trobades amb les de l’individu en qüestió. En el cas de les empremtes dactilars antigues, la identificació completa és gairebé impossible, donat que no es disposa de registres d’individus que van viure en altres èpoques i, per tant, no es pot dur a terme la comparació.

No obstant, diverses investigacions han demostrat que una empremta dactilar antiga, tot i que no ens permet la identificació completa, sí ens pot aportar alguns aspectes de la identitat de l’individu, com el sexe i l’edat aproximada.

La determinació del sexe i l’edat es realitza gràcies a l’amplada de la cresta epidèrmica. Les crestes epidèrmiques van augmentant la seva mida a mesura que augmenta la mida de la mà, que s’estabilitza a l’edat adulta. Gràcies a aquesta característica, aquest paràmetre és un bon indicador de l’edat des del naixement fins la maduresa (quan la mà deixa de créixer) i del sexe a l’edat adulta (donat que, en general, les mans masculines són més grans que les femenines).

L’anàlisi de les restes de ceràmica trobades a La Canal dels Avellaners ha pogut determinar que les empremtes dactilars pertanyen a un home adult. Aquest individu va ser molt probablement l’artesà que va construir la peça.

Després de 3.500 anys sota terra, aquest fragment ceràmic ha aportat informació de gran interès. Aquests estudis són de gran importància, no solament per la investigació arqueològica, sinó també per la forense, ja que obren la porta a la determinació del gènere i de l’edat a partir d’empremtes d’origen desconegut.