• Portada
06/2009

L'addicció al joc també afecta a les dones

Diferències clíniques i de personalitat entre homes i dones
La diferència de gènere a l’hora de descriure el perfil clínic d’un jugador patològic pot ser una bona eina per a desenvolupar tractaments més específics i efectius. I ho és perquè en aquests últims anys el perfil del jugador patològic ha deixat de ser exclusiu dels homes de mitjana edat. Ara, adolescents i dones també presenten conductes addictives associades al joc, sent sobretot elles qui mostren diferències clíniques i de personalitat més marcades. Així, per exemple, la dona jugadora presenta un quadre d’ansietat, poca autoestima i incapacitat per gestionar els conflictes externs, de manera que la seva addicció esdevé un mode d’evasió bastant efectiu. N’hi ha d’altres diferències, com també de similituds, però els resultats d’aquest article defensen que identificar aquests mecanismes diferencials en la conducta del jugador home/dona són un bon punt de partida per implementar el tractament d’aquest trastorn.

El joc patològic s'ha considerat durant molt de temps una afectació pròpia dels homes de mitjana edat i, per tant, gran part de les investigacions sobre la clínica associada a aquest trastorn s'han centrat en aquest grup de risc. Trets de personalitat i característiques que tradicionalment es vinculaven al gènere masculí han demostrat una estreta associació amb el perfil d'aquests pacients, com per exemple l'elevada impulsivitat i recerca de sensacions, baixa tolerància a l'avorriment, dificultats per manejar l'estrès, dèficits en la solució de problemes, etc. Però les dades epidemiològiques dels darrers anys evidencien que altres poblacions, com els adolescents i les dones, també presenten conductes addictives associades a una accentuada falta d'autocontrol sobre els propis impulsos.

Les dones amb diagnòstic de joc patològic presenten diferències en comparació amb els pacients homes. L'inici del trastorn és més tardà en elles i l'evolució més ràpida (els símptomes tenen un inici més brusc i es desenvolupen amb major rapidesa). La preferència pel tipus de joc també difereix: per exemple, en el nostre estudi els homes juguen més a les màquines recreatives amb premi i a les loteries, mentre que les dones ho fan més al bingo.

L'objectiu d'aquesta investigació va ser avaluar les diferències clíniques i de personalitat entre homes i dones amb problemes de joc patològic. Es van comparar 143 homes i 143 dones, amb edats compreses entre els 18 i els 60 anys que van acudir a consulta a causa dels problemes que el joc les originava. Els resultats van mostrar que els homes gasten més diners en el joc, cosa que al seu torn els comporta més conflictes amb la família i els amics. Encara que no es van observar diferències en els símptomes específics que defineixen el propi trastorn de joc patològic, les dones van mostrar major afectació per trastorns emocionals i ansiosos, més baixa autoestima i menys capacitat d'afrontament davant els problemes. L'abús de substàncies com el tabac, l'alcohol o altres drogues va ser comparable en ambdós sexes.

Els resultats d'aquest estudi avalarien la hipòtesi que postula que la conducta de joc constitueix per a les dones una vàlvula d'escapament davant estats emocionals negatius i una forma de regular la frustració que senten. D'altra banda, el coneixement dels mecanismes diferencials que en els homes i les dones generen i mantenen la conducta de joc facilitarà la identificació de pacients amb necessitats específiques i el desenvolupament de adequades modalitats de tractament.

Eva Penelo i Roser Granero
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Granero R, Penelo E, Martínez-Giménez R, Álvarez-Moya E, Gómez-Peña M, Aymamí MN, Bueno B, Fernández-Aranda F, & Jiménez-Murcia S. (2009). Sex differences among treatment-seeking adult pathological gamblers. Comprehensive Psychiatry, 50(2), 173-180.

 
View low-bandwidth version