UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La malaltia hepàtica relacionada amb l'alcohol és una causa freqüent de malaltia hepàtica. L'espectre d'aquesta malaltia alcohòlica oscil·la des d'una esteatosi hepàtica fins a la cirrosi hepàtica, l'estadi més avançat de malaltia hepàtica. Ocasionalment, alguns pacients presenten un quadre conegut com a hepatitis alcohòlica, que cursa amb un empitjorament agut de la seva malaltia de base; de manera brusca presenten icterícia i signes de descompensació hepàtica (ex: ascites, encefalopatia).

Tot i que la sobreingesta aguda d'alcohol és la causa més evident d'hepatitis alcohòlica, hi ha altres factors relacionats amb aquesta que ajuden que un pacient desenvolupi hepatitis alcohòlica. El mateix alcohol exerceix efectes hepàtics i extrahepàtics que afavoreixen la lesió hepàtica. El metabolisme de l'alcohol al fetge amb formació d'acetaldehid indueix mort cel·lular i, gràcies a la secreció de "Damage Associated Molecular Patterns" (DAMPS), indueix una activació de la immunitat innata amb secreció de citocines proinflamatòries.

Un aspecte addicional i d'actualitat en aquests últims anys és que la malaltia hepàtica alcohòlica s'associa a canvis en la microbiota intestinal. Aquesta disbiosi intestinal produïda per l'alcohol indueix inflamació i una alteració en la barrera intestinal que permet que bacteris i els seus productes (“Pathogen Associated Molecular Patterns" -PAMPS-) arribin al fetge i causin una resposta inflamatòria.

Hi ha molts estudis que avaluen el paper de la microbiota bacteriana en la malaltia alcohòlica, però es coneix poc el paper dels fongs presents a l'intestí. En un treball multicèntric recentment publicat, liderat pel doctor Bernd Schnabl de la Universitat de San Diego i en el qual he col·laborat, s'ha estudiat el rol que el fong Candida albicans, més específicament una exotoxina d'aquest (candidalisina), pugui tenir en la malaltia hepàtica alcohòlica. Per això, es va analitzar la presència de C.albicans i de la candidalisina en mostres fecals de subjectes controls i de pacients alcohòlics amb hepatitis alcohòlica o sense aquesta. Així mateix, es van estudiar ratolins colonitzats amb ceps de C.albicans sotmesos a dietes altes en etanol.

D'acord amb treballs previs, els pacients amb malaltia alcohòlica van tenir una major proporció de C.albicans intestinal. El percentatge de subjectes que tenien en femta l'exotoxina candidalisina va ser del 0% en controls, del 4,76% en pacients alcohòlics i del 30,77% en pacients amb hepatitis alcohòlica. En els experiments amb ratolins sotmesos a dietes amb alt contingut en alcohol, la candidalisina va exacerbar la malaltia hepàtica alcohòlica i es va associar a una major mortalitat. La candidalisina no va alterar la permeabilitat intestinal, sinó que va ser citotòxica directa per als hepatòcits. Quan es van estudiar els pacients amb hepatitis alcohòlica, els que eren positius en femta per al gen codificant de candidalisina van presentar una puntuació de Model for End-stage Liver Disease (MELD) superior (major lesió hepàtica) i una major mortalitat. 

Aquestes troballes suggereixen que, en els alcohòlics, la presència de candidalisina produïda pel fong Candida albicans present en l'intestí juga un paper en la lesió hepàtica induïda per l'alcohol, especialment en pacients amb hepatitis alcohòlica. En aquest sentit, aquesta toxina podria ser una diana terapèutica en pacients amb hepatitis alcohòlica.