UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les variables dependents centrals del meu estudi són el sorgiment i el canvi dels models organitzatius de la dreta radical russa i tenen a veure amb el per què, el quan i el com emergeixen noves estructures mobilitzadores i com canvien la seva forma, les seves estratègies, discursos i models. L'objecte del meu estudi és el moviment nacional-patriota rus, la qual cosa diré "oposició nacionalista-patriota" i definiré com: l'ampli espectre d'organitzacions nacionalistes extra-parlamentàries (partits, moviments i milieus), així com els seus aliats dins de la Duma. Vaig utilitzar una sèrie de mètodes de recol·lecció de dades que inclouen l'observació participant, entrevistes semiestructurades (entrevistes a informants claus), l'ús de documents generats pels moviments sota investigació, articles de premsa i investigació d'arxius.

El meu estudi utilitza un enfocament que combina diferents disciplines (ciència política, sociologia, economia) i diferents mètodes, i el seu objectiu és forjar un pont entre la documentació existent de ciència política i de sociologia sobre el fenomen de la dreta radical. Volent entendre el sorgiment i evolució dels moviments, la meva tesi aborda el desafiament analític d'identificar les circumstàncies que inclouen processos estructurals i culturals i els combina amb un enfocament centrat en l'activitat humana. Es basa en l'esforç continu de fusionar les teories de nacionalisme i dels moviments socials per tal de contribuir a la construcció d'una teoria més sòlida sobre la protesta dels moviments de la dreta radical.

El meu argument és que les organitzacions russes de dreta radical contemporànies canvien la seva forma, l'estratègia, el discurs i el model a través d'un procés d'adaptació basat en noves divisions socioeconòmiques (en la línia d'estat-nació / confederació sense la dominància d'una nació, cívica ciutadania basada en drets cívics / en sang, i organitzacions polítiques parlamentàries / extra- parlamentàries), en la resposta del govern cap a aquestes divisions (en particular a través de la política de migració), i en les oportunitats que el règim o altres factors externs (per exemple la tecnologia) s'obre o es tanca a ells. Les oportunitats estan determinades pel context estructural que inclou elements culturals, socials i polítics. La mobilització i els resultats del moviment nacionalista-patriota poden alimentar de nou en les dues estructures de moviment i estructures de context. Durant aquest procés, el paper del lideratge és crucial, per capitalitzar les oportunitats existents, per construir una atracció al missatge públic que és capaç d'atreure el suport del públic, i per transformar les seves formes i estructures organitzatives d'una manera que els permeti sobreviure i aconseguir els seus objectius.

La realització de les entrevistes amb líders dels moviments nacionalistes patriotes mostra que la seva activitat és fonamental per a la creació i supervivència dels moviments. El meu estudi elabora una sèrie de moviments conceptuals, incloent la introducció d'una definició més àmplia de la dreta radical que té en compte les complexes relacions que existeixen dins i entre les organitzacions que la componen i la seva interacció amb les organitzacions d'oposició; la introducció del terme estructures d'oportunitats tecnològiques; i l'evolució del partit L'Altra Rússia (anterior Partit Nacional-Bolxevic) del front nacional-patriota.

La investigació present contribueix a l'obtenció d'una visió més clara dels patrons i la dinàmica de la dreta radical en contextos de transició, especialment en els no-democràtics. El cas d'estudi de Rússia s'integra en el debat de les ciències socials enfocat en l'aparició i el desenvolupament dels moviments d'extrema dreta i pretén aportar eines per entendre millor casos similars que travessen un canvi sistèmic ràpid. Compta amb implicacions més àmplies sobre el paper de les organitzacions nacionalistes en la transició democràtica; l'enteniment dels moviments similars en altres entorns de transició, com a Ucraïna, o en contextos occidentals amb característiques similars, per exemple els entorns de crisi econòmica del sud d'Europa; i la millor comprensió de pressions en la política interna que puguin afectar la presa de decisions governamentals en una sèrie de qüestions, com podria ser en la política exterior.