UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En l’actualitat, el compostatge està esdevenint una de les vies majoritàries per al tractament dels residus orgànics, donades la robustesa i la versatilitat del procés. El Grup de Compostatge de Residus Sòlids Orgànics de la UAB porta uns quants anys investigant sobre els paràmetres principals que permeten el desenvolupament adequat del procés de compostatge per obtenir un material final (compost) que tingui les millors propietats de cara a la seva aplicació al sòl.

En aquest sentit, són prou coneguts els estudis que demostren la importància de factors com ara la temperatura, el contingut en oxigen i la humitat del material en el desenvolupament de les poblacions microbianes encarregades de la degradació de la matèria orgànica i la seva estabilització. En canvi, un dels aspectes principals dels quals se’n té poca informació és la porositat, que s’ha demostrat com un paràmetre clau per garantir la correcta difusió de l’oxigen a l’interior del material i, per tant, per assegurar la prevalença de les condicions aeròbiques en el procés biològic.

En l’article publicat a Bioresource Technology, en primer lloc s’han revisat totes les metodologies i correlacions existents per determinar la porositat de residus orgànics preparats per al seu compostatge. S’ha arribat a la conclusió que la determinació per picnometria de gasos que es basa en les propietats dels gasos ideals és la més precisa per tenir valors realistes de la porositat expressada com Espai Lliure d’Aire (Free Air Space, FAS, en anglès). A la Imatge 1 s’observen els detalls d’un picnòmetre d’aire aplicat a un compostador que permet la mesura en línia de la porositat en un procés de compostatge a escala laboratori.

Tanmateix, a escala real aquestes determinacions contínues de la porositat són pràcticament impossibles, per tant, cal barrejar residus que es complementin bé quant a porositat. Per exemple, una mescla típica consisteix en la combinació entre un residu de baixa porositat (Fracció Orgànica de Residus Municipals-FORM o fangs de depuradora) amb residus fibrosos com ara residus de fusta (palets triturats) o residus de poda (Imatge 2). Posteriorment aquests residus són barrejats al llarg del procés de cara a assegurar el manteniment d’unes bones condicions de porositat (Imatge 3).

En aquest sentit, a l’article també es recopilen diferents valors de porositat trobats per diferents autors, i es presenten valors obtinguts per part del Grup de Compostatge al llarg d’uns quants anys de determinacions d’aquest paràmetre. La conclusió final del treball és que la porositat està al mateix nivell d’importància que les variables típicament estudiades en processos de compostatge de cara al seu èxit.