UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El cervell és l'òrgan encarregat de processar, integrar i emmagatzemar informació de l'entorn, imposant els límits de la capacitat d'aprenentatge de l'individu. Estudis previs en ocells i primats indiquen que les espècies amb cervells més grans, en relació al seu cos, presenten una major capacitat de modificar el seu comportament mitjançant l'aprenentatge. Els animals que han d'aprendre com trobar l'aliment, evitar predadors o seleccionar hàbitat apropiats són més vulnerables durant el desenvolupament que aquells que ho fan de forma instintiva, ja que els aprenentatges requereixen temps i sovint comporten riscs. Tot i això, una vegada apresos, aquests comportaments poden facilitar que els individus sobrevisquin millor davant d'una gran varietat de riscs ambientals, com ara l'escassetat d'aliment, la irrupció de nous depredadors o els canvis en l'hàbitat. La teoria del "buffer cognitiu" suggereix que les espècies amb cervells grans serien menys vulnerables a factors externs gràcies a la seva major capacitat de respondre a riscs mitjançant ajustos del comportament. La teoria prediu que les espècies amb cervells grans haurien de presentar taxes més reduïdes de mortalitat.

Per validar aquesta predicció, els autors del treball van recopilar dades publicades en la literatura sobre mortalitat anual d'espècies d'ocells, i les van comparar amb la mida dels seus cervells. En les 220 espècies per les quals es va trobar informació, aquelles amb cervells més grans en relació a la seva mida presentaven taxes de mortalitat més elevades que les que tenien un cervell més petit (Fig.1). La taxa de mortalitat pot dependre de molts factors, com ara el comportament migratori o el tipus de desenvolupament dels polls, però la relació entre cervell i mortalitat va resultar independent d'aquests altres factors.

Fig. 2. Relació entre la mida del cervell, relativa a la mida del cos, i la taxa de mortalitat anual en ocells.

Aquests resultats tenen implicacions importants per entendre l'evolució del cervell, ja que suggereixen que un dels beneficis de posseir un cervell gran és el de reduir la probabilitat de morir per factors externs. Els resultats també poden tenir implicacions sobre com els animals responen a canvis de l'entorn, com ara el canvi climàtic o la destrucció dels hàbitats. Si les espècies amb cervells més gran tenen una major capacitat de respondre als problemes ambientals a través de comportaments apresos, també hauríem d'esperar que es veiessin menys afectades per les alteracions de l'entorn. Aquesta possibilitat és, de moment, una especulació, però pot ser objecte de verificació en recerques futures.

Si tenir un cervell gran és tan important per a sobreviure a la natura, per què no tots els ocells han desenvolupat cervells grans? De fet, hi ha molts ocells, com ara els ànecs o les perdius, que semblen funcionar força bé amb cervells relativament petits. En aquestes espècies, la major mortalitat dels adults es compensa amb un major potencial reproductor. Els científics creuen que posseir un cervell gran només és útil en animals amb estils de vida on l'aprenentatge hi juga un paper fonamental. Tot i això, la comunitat científica encara no s'ha posat d'acord sobre quines són les condicions que afavoririen aquests estils de vida. Identificar aquestes condicions és certament complicat, però indispensable si volem entendre com i perquè han evolucionat cervell tan grans com el que tenim els éssers humans.