• Portada
01/2009

La motilitat micobacteriana només es dóna en colònies llises

Motilitat en medi sòlid
Des del departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona s’han aconseguit donar més respostes a com alguns micobacteris colonitzen i sobreviuen en condicions adverses. Fins ara, se sabia que algunes espècies ambientals de Mycobacterium es desplaçaven per lliscament, la qual cosa facilitava enormement la seva supervivència. Aquesta investigació però, que data de 1999, tot i que va ser pionera en descriure a aquests agents patògens, només es va centrar en dues espècies. El següent treball amplia el marc de recerca i descriu la motilitat de cinc espècies de bacils més, confirmant que aquesta és una característica comuna en tot el gènere de Mycobacterium, però que es dóna només en aquells bacils que s’organitzen en colònies llises. Una trama colonial que els proporciona l’espai suficient per desplaçar-se i créixer lliurament, i que s’ha aconseguit observar mitjançant el servei de microscòpia electrònica de rastreig de la UAB.

El gènere Mycobacterium conté dues espècies patògenes importants per la humanitat: Mycobacterium tuberculosis (l’agent causal de la tuberculosi) i Mycobacterium leprae (l’agent causal de la lepra). La major part de la recerca que es fa dintre d’aquest gènere es focalitza en aquests dos grans patògens. No obstant, el gènere Mycobacterium conté més de 130 espècies, la majoria de les quals viuen a l’aigua i al terra, i algunes d'elles poden donar malaltia per inoculació accidental o perquè entren en contacte amb persones que tenen alguna deficiència immunitària. De fet, poden arribar fins a nosaltres contaminant l’aigua de consum, els aliments, els medicaments o altres productes manofacturats.

Poc se sap de com aquests micobacteris colonitzen i resisteixen les condicions ambientals adverses. L'any 1999 es va descriure, per primera vegada, que els micobacteris ambientals eren mòbils i podien desplaçar-se per lliscament. Aquesta descripció es va fer només en dues espècies: Mycobacterium smegmatis i Mycobacterium avium. Nosaltres hem descrit en aquest treball que altres cinc espècies de micobacteris, filogenèticament allunyades de M. smegmatis i M. avium, també es poden moure, suggerint la hipòtesi de que la motilitat per lliscament és habitual entre els micobacteris ambientals i una eina essencial per sobreviure en el medi ambient.


Figura 3. Microscòpia electrònica de rastreig. Colònia llisa (primera foto) i colònia rugosa (segona foto).

 

Els micobacteris tenen la capacitat de donar diferents tipus de morfologies colonials: colònies llises i colònies rugoses. Nosaltres hem comprovat que només les colònies llises tenien la capacitat de moure’s sobre el medi de cultiu (Fig. 2). La microscòpia electrònica de rastreig, realitzada al Servei de Microscòpia de la UAB, va mostrar que l’organització dels bacils en aquestes colònies era totalment diferent a l’organització que presentaven en les colònies rugoses (Fig. 3). En les colònies llises els bacils apareixen separats, deixant espais amplis entre ells, i envoltats d’una teranyina de llargues fibres. En canvi els bacils de les colònies rugoses estan en contacte estret, ordenats en una determinada direcció i no s’aprecia la presència de llargues fibres.

Com a conclusió, tres són les contribucions que aporta aquest treball als coneixements que avui tenim dels micobacteris ambientals: 1- la motilitat es una característica àmpliament distribuïda en el gènere Mycobacterium; 2- només es mouen els bacils que formen colònies llises; i 3- l’organització dels micobacteris en les colònies llises és molt diferent a l’organització dels micobacteris en les colònies rugoses.

Marina Luquin
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Surface spreading motility shown by a group of phylogenetically related, rapidly growing pigmented mycobacteria suggests that motility is a common property of mycobacterial species but is restricted to smooth colonies. Agusti, G; Astola, O; Rodriguez-Guell, E; Julian, E; Luquin, M. JOURNAL OF BACTERIOLOGY, 190 (20): 6894-6902 OCT 2008

 
View low-bandwidth version