UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Si bé la renaturalització dels ciutats mitjançant l’introducció massiva de solucions basades en la naturalesa (SbN) podria millorar el benestar d'una gran part de la humanitat, la forma en què s'imagina i es duu a terme aquesta meta té dos desafiaments importants. El primer està relacionat amb l'estret vincle entre la deterioració ambiental i el creixement econòmic, principalment perquè la forma en què es conceptualitzen i implementen les SbN en les polítiques i la pràctica sovint es basa inextricablement en la cerca de l'expansió econòmica/de capital. El segon desafiament està representat per les facetes socials de la (re)naturalitzatió urbana i la forma en què aquestes es constitueixen i governen als ciutats, marcades per l'exclusivitat i les relacions de poder desiguals que travessen línies de classe, raça, ètnia i gènere, entre altres. Aquestes dues qüestions emmarquen les cerques empíriques i teòriques del Número Especial sobre “The governance of nature-based solutions in the city at the intersection of justice and equity" col·locades a l'amplitud de la recerca existent en geografia, planificació i ecologia urbanes crítiques.

El número especial té com a objectiu general explorar el tipus de contradiccions i disputes socioambientals que sorgeixen a través del desplegament de solucions basades en la naturalesa en una varietat de geografies. D'una banda, proporciona un diagnòstic de les injustícies implícites i explicites en els recents esforços per renaturalitzar les ciutats. De fet, cada vegada més s'estan duent a terme noves intervencions ecològiques en àrees urbanes privilegiades, o amb beneficis que s'acumulen principalment per a les classes mitjanes i altes i els residents privilegiats ètnica o racialment, sovint a costa dels grups socials més vulnerables. D'altra banda, aquest volum treballa a donar forma a un pronòstic, o un futur potencial, de la governança de solucions basades a la naturalesa, un que incorpori la justícia social, el coneixement indígena i pensament no-antropocèntric, more-than-human, al disseny i execució dels projectes 'verds'. Aquest canvi és particularment important perquè el manteniment de les SbN en contextos d'austeritat i crisis sanitàries ha orientat la política pública cap a una dependència més àmplia dels sectors privats i sense fins de lucre en el disseny, producció i manteniment dels béns públics. Si bé les coalicions i associacions de múltiples actors han demostrat ser essencials per a la implementació, la continuïtat i la governança de les SbN, encara no s'ha determinat en quina mesura, o si, les col·laboracions publicoprivades no comprometran l'anomenat 'interès públic' i l'accés equitatiu a llarg termini a la naturalesa (urbana).

Perquè les solucions basades en la naturalesa realment facin front a la seva promesa, la lògica i l'aparell del desenvolupament urbà han de desacoblar-se de la gàbia mental del "créixer a qualsevol cost'', explorant narratives i vies de decreixement i post-creixement, perquè només llavors es podrà buscar, defensar i desplegar la justícia ambiental en les seves diverses manifestacions.