• Portada
11/2010

Legitimació de la ciència i interessos comercials: l'Institut Ravetllat-Pla

Ravetllat-Pla

A principis del s.XX, algunes pràctiques mèdiques per combatre la tuberculosi no es trobaven dins el consens de la comunitat científica, doncs es basaven en l'ús de sèrums i vacunes de laboratori. En aquesta línia, el veterinari Joaquim Ravetllat i el metge Ramon Pla treballaren conjuntament per obtenir sèrums de cavalls immunitzats, fundant el 1923 l'Institut Ravetllat-Pla a Barcelona. Una bona xarxa científica i comercial per Amèrica Llatina va permetre l'èxit de l'empresa quan la ortodòxia mèdica a Europa va excloure el model que es practicava a l'Institut.

Al marge de la polèmica que es va desencadenar a Espanya entre la vacuna Anti-alfa de Jaume Ferran i Clua (1852-1929) i la BCG de Calmette i Guerin en el primer terç del segle XX, va sorgir a Catalunya una teoria alternativa sobre la variabilitat etiològica de la tuberculosi en mans del veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923). Les seves idees, unides al suport científic i econòmic del metge Ramon Pla i Armengol (1880-1958), van servir de base per a la fabricació i comercialització de dos productes antituberculosos: el Sèrum i la Hemo-antitoxina Ravetllat-Pla, i per a la creació del Institut Ravetllat-Pla. Excloses les seves idees del reconeixement per part de la ciència hegemònica Europea al voltant de la causalitat del bacil de Koch, Ramon Pla i Armengol va expandir el seu mercat a Llatinoamèrica creant una àmplia xarxa científico-comercial, en aproximadament 20 països llatinoamericans i alguns europeus com Portugal i Bèlgica. A través d'agents comercials locals, l'Institut no només difonia els seus productes, sinó també els seus postulats en publicacions científiques. A més, comptava amb un òrgan de difusió propi, la revista La Clínica (1924-1936), publicada i editada per l'Institut.

L'Institut Ravetllat-Pla va aconseguir constituir-se com una empresa transnacional gràcies a la solidesa de l'entramat científic-comercial que va constituir. Això va permetre la venda dels seus productes, que integraven els seus principis científics i ideològics, i explicaria la subsistència de l'Institut fins a 1980. Aquest model de xarxa comercial va desencadenar l'intercanvi científic i, així, la construcció i el desenvolupament de coneixement. L'anàlisi d'aquest cas contribueix a l'enteniment històric de la indústria com a mitjà de legitimació científica i evidencia com l'economia de mercat i la definició legal i política dels productes de consum, específiques de cada país, són factors significatius en la construcció de ciència.


Figura 1: Injectables del sèrum Ravetllat-Pla on es llegeix: "Sèrum purificat obtingut de cavalls immunitzats contra les més actives toxines del virus fímic".

Sara Lugo Márquez

Referències

"Ciència, indústria i ideologia a la Catalunya del segle XX. L'Institut Ravetllat-Pla a Llatinoamèrica entre 1919 i 1939". Sara Lugo Márquez, CEHIC (UAB). 4th International Conference of the European Society for the History of Science, 18-20 novembre 2010, Barcelona. Institut d'Estudis Catalans.

 
View low-bandwidth version