UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Tal com s’ha pogut observar amb la destitució de Luis Rubiales com a president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), a causa d’un petó no consentit a la jugadora Jennifer Hermoso, en els útlims anys s’han anant produint canvis significatius a l’àmbit esportiu. Podem veure els camps de futbol femení plens a vessar, i les seccions femenines de futbol han començat a formar part de les notícies esportives. En aquest context va sorgir la sèrie “Les de l’hoquei” (TV3, 2019-2020), (“The hockey girls”, Netflix, 2019), una ficció televisiva catalana emesa en hora de màxima audiència, destinada al públic familiar i juvenil i que es va originar a partir d’un treball de fi d’estudis universitaris de les creadores a la UPF.

La nostra investigació se centra a analitzar quins són els mecanismes de canvi que promou aquesta ficció, que narra les peripècies d’un equip d’hoquei femení amateur, el Club Minerva, destinat a desaparèixer, i la seva lluita per mantenir-se a la lliga. Els mecanismes per a fomentar el canvi provenen d’invertir la tendència majoritària que s’ha produït a la pràctica de l’esport i a la seva representació a la ficció, hegemònicament masculina. Tradicionalment, la representació de les dones s'ha limitat a la cosificació, els estereotips i la invisibilització i la pràctica d’esports “suposadament femenins” i, per tant, minoritaris. En canvi, aquesta sèrie se centra en un grup d’hoquei femení amateur, sense cosificació ni estereotips. La visibilització de les dones a “Les de l’hoquei” es produeix fent ús de la interseccionalitat (descripció dels personatges femenins tenint en compte el gènere, classe social, edat i ètnia) i la sororitat (solidaritat femenina vinculada a la interseccionalitat i a l’empoderament). Per a fer-ho, la producció se centra en les vides de les jugadores i les dues entrenadores.

Els resultats de la investigació, quantitativa i qualitativa, constaten que la sèrie es basa en la interrelació entre sororitat i empoderament femení. Les protagonistes, des del primer moment, s’uneixen per a afrontar els problemes relacionats amb la pràctica esportiva. Les dues entrenadores representen el moment actual de canvi del feminisme, emfasitzant la diferència entre la quarta onada del moviment feminista i les precedents. La quarta onada es caracteritza pel moviment MeToo, l’activisme i les xarxes socials i la interseccionalitat, mentre que la segona onada es caracteritza pel feminisme reivindicatiu. El personatge de l’entrenadora Terrats (interpretat per l’actriu Nora Navas), com a caràcter representatiu de la segona onada, queda superada pel feminisme de quarta generació encarnat per la seva jove successora, Anna (Iria del Río), que aporta la seva pròpia manera de liderar, en femení, respectant les diferències individuals, que resultarà tenir èxit. El triomf s’entén com el resultat d’una lluita col·lectiva, amb ajuda mútua, sororitat i solidaritat, superant els obstacles amb l’ajuda d’una comunitat afectiva. Guanyar “de manera femenina”, amb vincles social i personals, empatia i treball en equip, i sense oblidar passar-s’ho bé.

Aquesta construcció d’una comunitat afectiva compta amb els homes per a construir un subjecte col·lectiu, amb el benentès que sense ells no es podrà dur a terme el canvi, proposant una nova manera de relació entre els gèneres. La nostra investigació constata que els personatges femenins estan sobrerepresentats, majoritàriament caracteritzats per atributs positius (autonomia, independència, emprenedoria, iniciativa, lluita feminista i solidaritat). La representació dels nois és de menor assertivitat, major emotivitat, sensibilitat i tendresa que els femenins. Les dones són més decidides, ambicioses, lliures i valentes. L’ajuda dels joves contrasta amb la representació d’alguns personatges masculins adults, alguns d’ells encarnant un heteropatriarcat antitètic als objectius de les protagonistes, i dels valors axiològics que promou la producció.

A més “Les de l’hoquei” també fomenta la diversitat sexual, a través de l’acceptació i la normalització de les relacions homosexuals. La interseccionalitat dels personatges promou un nou subjecte col·lectiu, a través de l’acceptació de les diferències i de la diversitat, que no impedeix la lluita conjunta per la igualtat, sinó que la fomenta.