UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Science in the Public Sphere. A history of lay knowledge and expertise presenta una història panoràmica (big picture) de la divulgació científica, des del Renaixement fins al segle XXI. Es tracta d’una traducció a l’anglès, revisada i actualitzada, del llibre Los públicos de la ciència. Expertos y profanos a través de la historia (Marcial Pons, 2011), que analitza la dimensió política de la divulgació i el seu paper cabdal  en les nostres societats contemporànies com a instrument d’hegemonia cultural. En donar veu als diversos públics de la ciència al llarg de la història i posar l’èmfasi en la circulació del coneixement entre experts i profans, el llibre proporciona una nova perspectiva més dinàmica i crítica de la divulgació científica i dels processos de transmissió i apropiació del saber en general. Els processos de divulgació del passat no estaven exempts d’una tensió gairebé permanent entre la instrucció i l’entreteniment; succeïren en espais concrets, que sens dubte condicionaren la relació entre els seus diversos públics i la seva credibilitat; definiren fronteres entre el coneixement ortodox i l’heterodox, entre el saber del professional i el de l’amateur, sempre amb l’objectiu de captar així l’interès dels diversos públics de la ciència.
 
Science in the Public Sphere està organitzat en un conjunt de capítols temàtics que presenten diversos aspectes de la cultura científica al llarg de la història. Es converteixen així en capes de pintura que, sense pretensió d’exhaustivitat, i superposades les unes a les altres, ens ajuden a construir a poc a poc la decoració completa de l’obra. Actors, pràctiques, espais, objectes, discursos, etc., s’entrecreuen al llarg del text i ens proporcionen una mirada renovada sobre el paper de la ciència a la societat.
 
Mitjançant la ciència impresa, la ciència espectacle, la ciència heterodoxa, la ciència a les aules, la ciència de la tècnica, la ciència mediàtica i la ciència democràtica, se’ns descobreixen nous protagonistes, sempre actius en major o menor mesura en la construcció d’autoritat científica i la validació del coneixement. Aquests nous actors de la història recorren a més èpoques i llocs diversos: les impremtes, els teatres d’anatomia i els cabinets de curiosités dels segles XVI i XVII; els salons aristocràtics, les tertúlies, els tallers i les demostracions públiques del segle XVIII; les llibreries, biblioteques, exposicions, fàbriques i museus al segle XIX; els mitjans de comunicació i els seus grans projectes de divulgació al segle XX; els nous espais de ciutadania i participació a l’inici del segle XXI. Mentre a la majoria de capítols del llibre s’utilitzen exemples històrics de diferents èpoques, encara que amb un èmfasi especial en els dels segles XVIII i XIX, els dedicats a la ciència mediàtica i a la ciència democràtica beuen fonamentalment d’exemples del segle XX i fins i tot de casos recents ja al segle XXI, i pretenen connectar la discussió general sobre els públics de ciència amb qüestions molt més lligades a la nostra actualitat.