Nous estudis sobre els complexos dinuclears de pal·ladi
La versatilitat dels complexos de metalls de transició coordinats amb certs lligands derivats del pirazol és un dels seus principals atractius, doncs es troben presents en la síntesi de nous materials sòlids i en el terreny de la química mediambiental, actuant com a extractors dels contaminants metalls pesants. Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona ha sintetitzat i caracteritzat diversos complexos de níquel, pal·ladi i platí coordinats al lligand μ-med.
La química de coordinació dels tiolats, seleniats i telurats amb metalls de transició ha estat àmpliament estudiada en els últims anys, degut principalment a la gran diversitat d'enllaços que poden presentar [i, ii, iii], pel seu us com a precursors de nous materials en estat sòlid [iv] i per la importància d'alguns dels seus complexes en la química del medi ambient, en particular com extractors de metalls pesats [v, vi]. Quant a més, aquests grups formen part de lligands híbrids que contenen grups pirazols en la seva estructura; el seu ús s'està assajant, en l'actualitat, com a catalitzadors en diferents tipus de reaccions, en quimioterapia, reduccions electroquímiques, acoblaments magnètics, i química supramolecular, i en aquests moments comença el seu estudi com a lligands útils en la síntesi i estabilització de nanopartícules.
Lligands dinuclears que contenen com a unitats amino-tiolats han estat descrits amb anterioritat a la bibliografia. En aquest treball es presenten els estudis basats en la coordinació de un lligand que té com a àtoms donadors N,S, en particular es tracta del lligand, N-2-(mercaptoetil)-3,5-dimetilpyrazole (Hmed). Recentment, hem estudiat la coordinació d'aquest lligand amb sals metàl·liques del Grup 10 de la Taula Periòdica, i hem obtingut complexes amb fórmula [MCl(μ-med)]2 (M = Ni(II), Pd(II) i Pt(II)) [vii, viii]. Continuant amb aquest estudi, aquí es presenta la reactivitat del complex [PdCl(μ-med)]2 enfront NaCN, NaSCN y NaN3 en presència de AgBF4, i s'han obtingut els complexes amb fórmula [Pd(X)(μ-med)]2 (X = CN-, SCN- y N3-).
Aquests complexes han estat caracteritzats per anàlisis elemental, mesures de conductivitat, i espectroscòpies de IR i RMN. S'han resolt per difracció de Raigs-X en monocristall les estructures cristal·lines dels complexes [Pd(X)(μ-med)]2 (X = SCN- y N3-) (veure Figura). En aquests complexes cada àtom de Pd(II) està coordinat a un nitrogen del anell de pirazol, a dos sofres pont i acaben la seva coordinació amb un tiocianat o bé una azida.
i E.S. Raper, Coord. Chem. Rev. 165 (1997) 475.
ii J. Arnold, Prog. Inorg. Chem. 43 (1995) 353.
iii N.A. Bell, W. Clegg, S.J. Coles, C.P. Constable, R.W. Harrington, M.B. Hursthouse, M.E. Light, E.S. Raper, C. Sammon, M.R.Walker, Inorg. Chim. Acta 357 (2004) 2091.
iv M.G. Kanatzidis, S. Huang, Coord. Chem. Rev. 130 ( 1994) 509.
v A. Volveda, E. Garcin, C. Piras, A.L. de Lacey, V.M. Fernández, E.C. Hatchikian, M. Frey, J.C. Fontecilla-Camps, J. Am. Chem. Soc. 118 (1996) 12989.
vi M.K. Eidsness, R.A. Scott, B.C. Prickril, D.V. DerVartanian, J. LeGall, I. Moura, J.J.G. Moura, H.D. Peck, Proc. Natl. Acad. Sci. USA 86 (1989) 147.
vii J. García-Antón, J. Pons, X. Solans, M. Font-Bardía, J. Ros, Inorg. Chim. Acta 355 (2003) 87.
viii J. García-Antón, J. Pons, X. Solans, M. Font-Bardía, J. Ros, Inorg. Chim. Acta 357 (2004) 571.
Referències
"Reactivity of [PdCl(μ-med)]2 with monodentate anionic ligands. Structure of dinuclear complexes [Pd(X)(μ-med)]2 (X = SCN-, N-3). [Hmed = N-2-mercaptoethyl)-3,5-dimethylpyrazole". Antonio de León, Josefina Pons, Jordi García-Antón, Xavier Solans, Mercè Font-Bardía, Josep Ros. Inorganica Chimica Acta, vol. 362 (1528-1534), 2009.
