• Portada
01/2012

Nous indicadors paleoclimàtics i paleoecològics per al Neotròpic

En les últimes dècades, s'ha confirmat la importància de la paleoecologia (l'estudi de les variacions ecològiques del passat) per a l'optimització de les prediccions del futur canvi climàtic i les seves possibles conseqüències sobre la Biosfera. En regions molt sensibles i poc conegudes, com és el cas del Neotròpic, aquest tipus d'estudis és especialment important per intentar evitar possibles pèrdues de biodiversitat i de funcionalitat ecològica, entre altres factors. Investigadors de la UAB, del CSIC i de la Universiteit van Amsterdam han estudiat una regió dels Andes veneçolans i hi han trobat una sèrie d'indicadors paleoclimàtics útils per als estudis esmentats, 23 dels quals descrits per primera vegada.

El mètode més utilitzat per reconstruir la vegetació del passat i els seus canvis a través del temps és l'anàlisi de pol·len i espores de plantes vasculars, preservats en sediments de llacs i torberes. Molt pocs d'aquests estudis inclouen també els anomenats "palinomorfs no pol·línics" (abreujats com NPP, per les seves sigles angleses) o restes de diferent origen com espores de fongs, o restes d'algues i animals (insectes, crustacis, etc.) Del plàncton i altres hàbitats aquàtics. Això es deu, en part, al desconeixement de les propietats indicadores d'aquests organismes, des del punt de vista ecològic. Actualment, el mètode més utilitzat per "calibrar" els indicadors paleoecològics és l'estudi dels anomenats anàlegs moderns, que permeten verificar els requeriments ecològics dels organismes de referència en l'actualitat, per després extrapolar aquest coneixement al passat recent.

Aquesta metodologia es va aplicar a un transsecte altitudinal dels Andes veneçolans, entre aproximadament 2200 i 4600 m d'altitud, dut a terme per investigadors de la UAB, CSIC i Universiteit van Amsterdam, que va permetre identificar un total de 65 NPP, 23 dels quals es van descriure per primera vegada (Figures 1-3). La distribució altitudinal de cada un d'aquests NPP s'explica principalment per la progressiva disminució de la temperatura amb l'altitud i les condicions ambientals particulars dels llocs de mostreig.


Figura 2. Imatges d'alguns NPP descrits en l'estudi.


Figura 3. Imatges d'alguns NPP descrits en l'estudi.

Aquests resultats permetran ampliar i millorar les interpretacions paleoecològiques i paleoclimàtiques de la regió d'estudi, proporcionant així millors reconstruccions qualitatives i quantitatives de la resposta dels ecosistemes als canvis climàtics, la qual cosa és necessari per pronosticar les tendències biòtiques futures davant l'escalfament global i d'aquesta manera contribuir a una millor planificació de les estratègies de conservació.

Encarni Montoya, Valentí Rull del Castillo
Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)

Referències

"Non-pollen palynomorphs from surface sediments along an altitudinal transecte of the Venezuelan Andes". Montoya, E., Rull, V. & Van Geel, B. 2010. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 297: 169-183.

 
View low-bandwidth version