UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’objectiu fonamental dels nostres treballs era obtenir més dades al voltant de l’extracció i comercialització de la maragda, una de les pedres precioses més cobejades al món antic. És per això que vam centrar els esforços en la regió del Parc Nacional de Wadi Gemal, zona que en època antiga era coneguda com el “Mons Smaragdus”, la muntanya de maragdes, ja que es considerava que era l’única zona d’obtenció d’aquest valuós recurs dins de l’Imperi Romà. Concretament, l’article que hem publicat recentment a Journal of Near Eastern Studies se centra en l’estudi arqueològic de Sikait, el principal assentament miner de la regió: un potent nucli situat en el wadi del mateix nom, composat per unes 200 estructures amb un magnífic estat de preservació i una cronologia que aniria del segle I a VI dC.

Les campanyes de 2018 i 2020 permeteren, per una banda, iniciar l’excavació de diverses de les estructures més singulars del jaciment. Per exemple, l’anomenat “Administrative Building”, remarcable edifici situat a l’accés del jaciment i del qual es va determinar que, en realitat, era un temple, a partir de la troballa de materials rituals com estatuetes votives, ofrenes de monedes, fragments de pebeters, etc. En segon lloc, s’inicià l’excavació del complex religiós més gran de l’assentament, el “Large Temple”, un temple excavat a la roca amb una nau central i dues capelles laterals, del qual es pogué recuperar l’accés, el paviment original i abundants materials de tipus votiu com exvots, figuretes de divinitats, fragments d’inscripcions, etc. Finalment, també s’excavà al “Six Windows Building”, un complex constructiu format per diverses estructures que probablement tenia una funció residencial vinculada a les elits de l’assentament. Especialment interessant és el fet que pràcticament la totalitat dels nivells excavats a Sikait es vinculen al període tardoromà (s. IV-VI dC), mostrant que aquest moment seria el de major esplendor constructiu del nucli miner.

L’altre gran eix d’aquestes campanyes fou l’estudi i anàlisi de les mines de maragdes, de tal manera que s’inicià una prospecció i documentació detallada de totes les estructures mineres de Wadi Sikait i, a la vegada, es començaren a documentar de forma detallada algunes d’elles. Aquesta documentació de l’interior de les mines no s’havia dut a terme abans i permeté començar a conèixer com eren aquestes estructures i com s’hi treballava. Per exemple, a la mina SKP-US15 es pogué documentar un complex sistema de galeries i pous de desenes de metres que seguien les vetes del mineral i amb múltiples elements dedicats a facilitar la feina dels miners, com punts de llum, esglaons, galeries de comunicació, agafadors, etc. Especialment remarcable seria la troballa, a un dels accessos de la mina, de la primera inscripció de registre miner mai trobada a una mina de maragdes antiga.

En definitiva, aquestes primeres campanyes d’excavació al Mons Smaragdus han permès avançar de forma remarcable pel que fa al coneixement sobre l’explotació de maragdes a l’antiguitat i sobre les comunitats que es dedicaven a aquesta tasca. A la vegada, han obert el camí per a futures campanyes que seguiran aportant interessants novetats sobre la història del desert aràbic egipci i, més generalment, sobre l’Egipte romà.