UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En l'àmbit educatiu, així com en el musical, resulta fonamental incorporar noves estratègies d'ensenyament que permetin als estudiants exercir un paper actiu en el seu procés d'aprenentatge. A les classes de música, els estudiants mostren de manera natural lideratge en implicar-se a ajudar a mestres i companys de diverses formes. Malgrat que gran part de les activitats musicals es realitzen de manera conjunta, l’ensenyança continua fent-se de forma predominantment individual, ja sigui en l'aprenentatge d'instruments a les escoles de música o en grups més grans amb explicacions magistrals, com succeeix sovint en l'àmbit de l’educació obligatòria. Tot i que existeixen evidències de l'eficàcia de l'aprenentatge entre iguals en contextos formals d'educació, són escasses i emergents les investigacions de docència compartida amb estudiants, fet pel qual resulta essencial documentar aquestes pràctiques educatives.

El nostre article presenta una proposta didàctica per a l'ensenyament de les figures musicals i el solfeig parlant a través de la docència compartida amb estudiants de secundària. L'objectiu d'aquesta investigació va ser identificar els avantatges i les limitacions de la utilització d'una forma d'aprenentatge entre iguals, on els estudiants van exercir el paper de co-docents juntament amb el professor. Vam buscar determinar si una proposta amb aquestes característiques conduïa a millores significatives tant dels co-docents com dels tutoritzats, reconeixent les accions responsables d'aquest progrés, posant especial atenció en l'aprenentatge dels estudiants en el paper de co-docents.

Aquest estudi s'ha basat en un disseny seqüencial explicatiu, analitzant primerament les dades quantitatives i posteriorment les qualitatives. Els resultats quantitatius ens van revelar millores estadísticament significatives en comparar els resultats del pretest i postest de tots els estudiants participants en la proposta didàctica (85). Hem atribuït les millores dels estudiants tutoritzats al suport ajustat proporcionat pels co-docents, les oportunitats d'avaluació entre iguals que van permetre monitoritzar el progrés i oferir retroalimentació. Les millores dels co-docents, d'altra banda, es van deure al seu treball en l'elaboració i revisió del material, l'organització de les activitats, la realització d'explicacions en diferents formats i maneres, l'adaptació de les explicacions al context i gràcies a l'acció de plantejar i respondre preguntes profundes.

En definitiva, els descobriments del nostre estudi suggereixen la viabilitat d'incorporar la docència compartida amb estudiants en l'àmbit de l'educació musical a secundària. Explorar aquesta investigació no només ampliarà la comprensió del tema, sinó que també obrirà les portes a noves reflexions i possibles aplicacions pràctiques en el camp educatiu.