Presentació del premi Nobel d'Economia 2023
A les 14:30 del proper 28 de novembre, a la Sala de Graus de la Facultat, tindrà lloc l’acte de reconeixement de la Facultat d’Economia i Empresa a la Claudia Goldin, guardonada amb l'edició 2023 del Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel.
20/11/2023
El passat 9 d'octubre del 2023 l'Acadèmia Sueca de les Ciències va anunciar, la concessió del Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel.
En aquesta edició la guardonada ha estat la Claudia Goldin, Henry Lee Professor of Economics de la Universitat de Harvard per “proporcionar el primer relat exhaustiu dels ingressos de les dones i la seva participació al mercat laboral al llarg dels segles. La seva investigació revela les causes de la bretxa de gènere, que encara existeix”
La Claudia Goldin va ser escollida Dona Economista de l’Any per la nostra Facultat l’any 2021, i va pronunciar la lliçó inaugural del curs 2021-2022 el 18 d’octubre de 2021.
La professora Carmen Sarasúa, Catedràtica del Departament d'Economia i d'Història Econòmica, presentarà l'acte a la Sala de Graus el 28 de Novembre a les 14:30.
A propòsit de la concessió d'aquest premi a la professora Claudia Goldin, la Biblioteca de CIències Socials ha preparat una exposició presencial sobre els premis Nobel d'Economia dels darrers 3 anys, situada a la vitrina esquerra de l'entrada a la Biblioteca, i una exposició virtual que es pot visitar seguint aquest enllaç.
Claudia Goldin. Henry Lee Professor of Economics, Harvard University.
La seva investigació innovadora ha aportat nous coneixements sobre el paper històric i contemporani de les dones en el mercat laboral i revela nous patrons, identifica les causes del canvi i parla de les principals causes de per què es manté la bretxa de gènere.
La bretxa de gènere en els ingressos ha disminuït dràsticament des dels anys vuitanta. Tot i així, fins i tot als països que es consideren els més igualitaris, on les dones tenen més educació que els homes, les dones tenen menys probabilitats de treballar i, quan treballen, guanyen menys que els homes.
A principis de la dècada de 1980, Goldin va adoptar un enfocament integral per avaluar i explicar les fonts d'aquestes diferències en el treball i en els salaris. Després de recopilar, corregir i analitzar més de 200 anys de dades històriques dels Estats Units, va trobar que la participació de les dones al mercat laboral no va tenir una simple tendència a l'alça durant aquest període, sinó que forma una corba en forma d'U.
Fins a la segona meitat del segle XX, la bretxa salarial de gènere es podia explicar per les diferències en l'educació i les opcions ocupacionals. Tanmateix, més recentment, les dones amb la mateixa formació sovint feien les mateixes feines i encara guanyaven menys. Goldin va demostrar que la major part d'aquestes diferències de guanys entre homes i dones de la mateixa ocupació es van produir després del naixement del seu primer fill. Una de les conclusions centrals de la investigació de Goldin és que les diferències en el salari i la participació en la força de treball no es deuen a diferències biològiques sinó a diferències en la divisió de les responsabilitats de cura no remunerades entre les parelles heterosexuals.
"Entendre el paper de la dona en el mercat laboral és fonamental per a la societat", va dir Jakob Svensson, president del Comitè del Premi de Ciències Econòmiques 2023, durant l'anunci del Premi. "Si les dones no tenen els mateixos avantatges i oportunitats que els homes, o hi participen en condicions desiguals, la mà d'obra, les competències, el talent es malgasten".
(Text elaborat a partir de la ressenya publicada per la National Science Foundation en reconeixement de la Claudia Goldin)