UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els problemes d’agressivitat, negativisme i impulsivitat constitueixen la psicopatologia més prevalent en nens i adolescents, i es troben entre les raons més freqüents de derivació a serveis de salut mental (en endavant, problemes externalitzants PE). La majoria de nens i adolescents poden presentar aquest tipus de conductes en algun moment determinat. No obstant això, en alguns casos, la seva freqüència, gravetat i persistència són simptomàtiques de problemes més greus que poden derivar en una trajectòria evolutiva antisocial i delictiva en l'edat adulta.
 
Els estudis sobre etiologia i desenvolupament dels PE destaquen la gran heterogeneïtat dels nens que els presenten i suggereixen l'existència de diferents trajectòries de desenvolupament. Una de les aproximacions que ha rebut més suport per detectar subgrups es basa en els trets DIA (p.ej., absència d’empatia i de culpa, dificultat per a esforçar-se en tasques importants, afecte superficial i/o deficient), considerats precursors de la faceta afectiva de la psicopatia adulta. Aquests trets es relacionen amb característiques cerebrals, cognitives i emocionals específiques i descriuen a un grup de nens amb una trajectòria particularment greu i agressiva de comportament antisocial.

La darrera versió del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5) ha inclòs en els criteris diagnòstics del Trastorn de Conducta l’especificador “amb emocions prosocials limitades” (EPL) per detectar nois/es i joves amb nivells significatius de trets DIA. Per aplicar l’especificador, han d’estar presents dos o més dels següents criteris: 1) absència de remordiment o culpa; 2) duresa-manca d'empatia; 3) despreocupació sobre el rendiment i 4) afecte superficial o deficient. S’espera que l’especificador permeti classificar un subgrup més homogeni de casos amb factors causals específics i més probabilitat de mostrar comportament antisocial persistent en l'edat adulta. La darrera versió de la Classificació Internacional de les Malalties (CIE-11) contempla també la possibilitat d’aplicar l’especificador al Trastorn Desafiant i Oposicionista. El repte actual és comptar amb instruments d’avaluació amb bones propietats psicomètriques i que permetin el seu ús a l’àmbit clínic i forense, entre d’altres. Un dels referents en l’estudi dels trets DIA, el Dr. Paul Frick, està desenvolupant un mètode d’avaluació, el Clinical Assessment of Prosocial Emotions: Version 1.1 (CAPE 1.1), que permetrà aplicar l’especificador EPL des d’una perspectiva multi-informant i amb múltiples fonts d’informació.

Un estudi* realitzat sota la direcció de Beatriz Molinuevo (Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, Institut de Neurociències, UAB), membre del grup de recerca Laboratori Humà, en col·laboració amb Iolanda Batalla i Vanessa Pera-Guardiola (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, UdL) i Paul Frick (Louisiana State University, Learning Science Institute of Australia) ha analitzat les propietats psicomètriques del CAPE 1.1 en una mostra de 72 joves de gènere masculí que complien mesura d’internament en règim tancat en dos centres educatius del Departament de Justícia de Catalunya (rang d’edat = 14-22 anys). El CAPE 1.1 va mostrar un acord substancial entre avaluadors en l’aplicació de l’especificador EPL (presència/absència) i bona fiabilitat de consistència interna. També va mostrar associacions significatives amb altres mesures de trets DIA i menys consistència en les associacions amb altres dimensions del constructe psicopatia (narcisisme / impulsivitat). Els joves que complien els criteris de l’especificador tenien puntuacions superiors en problemes externalitzants (comportament antinormatiu i conducta agressiva) en comparació als que no presentaven l’especificador. No es van trobar diferències entre els dos grups en problemes internalitzants (símptomes d’ansietat i/o depressió).

Aquests resultats proporcionen un primer pas en el procés de desenvolupament d'una eina d'avaluació relativament nova per al diagnòstic dels trets DIA de nens i adolescents de potencial utilitat en entorns clínics i forenses en mostres culturalment diverses.
 

*L’estudi ha rebut finançament del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE; DOGC Núm. 7024-23.12.05; DOGC DOGC Núm. 7274 – 27/12/16), del Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya (2014SGR-1587) i del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (PSI2015-67441-R).