UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Quan es parla de residus, hom té la tendència de parlar de residus urbans. Aquests, tot i suposar una contribució important en la generació de residus, normalment s'identifiquen com a residus totals. Òbviament, això no és cert, ja que els residus municipals suposen entre un 10-20% dels residus totals. I quins són la resta de residus? Doncs n’hi ha molts, com els següents: residus de la construcció, fangs de depuració, residus especials i, en especial, els residus de la producció d’aliments (agrícoles i ramaders).

Un residu molt interessant i poc tractat científicament són els residus avícoles, especialment provinents de la producció d’ous, els quals generen una gran quantitat de material orgànic i inorgànic que pot tenir molt interès en la fertilització de sòls pobres en nutrients. La producció d’ous es pot dur, generalment, en sistemes automatitzats o sistemes convencionals (manuals). En aquest estudi s’avalua la utilització del material resultant com a adob i se subratlla el contingut nutricional del material i les possibles restriccions quant a la presència de microorganismes patògens que no permetin una manipulació segura del material. 

El treball realitzat, fet en col·laboració amb IMyZA (Instituto de Investigación Microbiología y Zoología Agrícola) i l'INTA (Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria) d’Argentina, tot i que la producció d’ous és extrapolable a Catalunya, es va centrar a estudiar tres granges convencionals i quatre d'automatitzades. 

Sistema de producció d'ous d'un sistema convencional (esq.) i d'un sistema automatitzat (dta.)

Les principals variables analitzades difereixen significativament entre sistemes. D'una banda, el fem del sistema convencional tenia els valors més alts de pH, sòlids totals, C/N, fòsfor, sulfats i alguns microorganismes i paràsits. D'altra banda, els fems de corral del sistema automatitzat tenien valors més alts en conductivitat elèctrica, sòlids volàtils, contingut en nitrogen i fracció soluble de Ca, Mg i Mn, entre altres. Es va observar que els paràmetres analitzats presentaven menys variació i eren més estables en el sistema automatitzat. 

En general, tots els paràmetres mesurats, excepte el nitrogen, van presentar valors més alts en la temporada més càlida. A més a més, la presència de microorganismes patògens i paràsits i les concentracions de Na i Zn indiquen que s’hauria de fer una gestió especial abans que es vulgui aplicar al sòl. 

Aquest estudi podria contribuir al desenvolupament d’estratègies de gestió d’aquest residu en cada sistema, com ara el control de les condicions ambientals de les instal·lacions i el tractament de residus, el qual seria molt recomanable que fos via compostatge perquè concerneix els patògens.

En conclusió, l’estudi posa en relleu el gran potencial d’aquest material com a fertilitzant, però emfatitza que cal que sigui un material estable i lliure de patògens. En tots dos casos, el compostatge sembla la millor opció de tractament.