UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El terme afàsia es refereix a una patologia regressiva que afecta les habilitats lingüístiques en què funcionen normalment els sistemes lingüístics abans de l’aparició d’una lesió cerebral. Tradicionalment, les afàsies s’han classificat en dos grans grups: afàsies fluides i no fluides. Les afàsies fluides (afàsia sensorial, afàsia sensorial transcortical, afàsia de conducció i afàsia anòmica) s’han associat principalment al dèficit de comprensió, tot i que les dificultats de recuperació de paraules són importants. Les afàsies no fluides (afàsia motora, afàsia motora transcortical, afàsia global i afàsia transcortical mixta) s’han associat als dèficits de producció oral i escrita, amb un gran impacte en els aspectes sintàctics.

En aquest article tenim en compte la producció de 100 individus amb diferents perfils d'afàsia i 100 individus sense dany cerebral, recollida en el corpus AphasiaBank (http://talkbank.org/APhasiaBank/), per establir l'ús de that ('que') en certes construccions subordinades en anglès on la seva presència és opcional (He said that he would come / he said ø he would come, 'Va dir que vindria').

A través de l'anàlisi de dades de producció induïda de llenguatge espontani, s'ha pogut establir un clar descens en la presència d'oracions subordinades en el grup d'individus amb afàsia respecte al grup sense dany cerebral. Aquesta tendència és més marcada en el cas de les afàsies no fluents, el membre més representatiu de les quals és l'afàsia de Broca. No obstant això, malgrat aquestes asimetries en el nombre total, l'estratègia de formació de clàusules subordinades pel que fa a la presència o absència de that és la mateixa a través dels diferents grups, com s'indica en el gràfic a continuació.


Figura: Estratègia de formació de clàusules subordinades pel que fa a la presència o absència de that.


En primer lloc, aquests resultats evidencien que, en individus amb afàsia, la reducció de la complexitat sintàctica opera no només en el grup d'afàsia no fluent, sinó també en el grup de subjectes amb afàsia fluent (en línia amb Edwards, 2005; Bastiaanse, 2011; entre altres). A més, basant-nos en aquests resultats, i seguint Franks (2005) i Llinàs -Grau & Fernández-Sánchez (2013), l'alt percentatge d'oracions sense that en tots els grups suggereix que les oracions subordinades seleccionades per verbs pont del tipus say/know/think ('dir, saber, pensar') podrien constituir exemples d'estructures reduïdes al Sintagma Temps (ST) en estil col·loquial.