Vint-i-cinc anys "mediterranitzant" l’ecologia
El CREAF celebra aquest any el seu vint-i-cinquè aniversari. Durant aquest quart de segle el CREAF ha esdevingut un centre de recerca únic que aporta, a Europa i al món, informació científica de primer nivell sobre els ecosistemes terrestres mediterranis, un dels punts calents de biodiversitat al planeta i un dels territoris més vulnerables al canvi climàtic.
L’acte institucional, sota el lema «Vint-i-cinc anys de recerca en ecologia», va tenir lloc el divendres 25 d’octubre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, i hi van participar Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UBi president de l’IEC; Josep Enric Llebot, secretari general de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Lluís Tort, vicerector de Projectes Estratègics i Planificació de la UAB; Javier Retana, director del CREAF, i Lluís Calvo, coordinador institucional del CSIC a Catalunya. L’acte va comptar amb una ponència a càrrec de Carles Gràcia, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF des dels seus inicis.
“Sense les dades que el CREAF aporta a la comunitat científica no podríem conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la mediterrània. Hem de pensar que aquesta informació no pot ser substituïda ni extreta de la informació que tenim sobre els ecosistemes tropicals, temperats, i ni molt menys, boreals”, ha ressaltat Carles Gràcia a la seva conferència.
En els seus 25 anys d’història el CREAF ha facilitat informació cabdal sobre la composició i el funcionament dels boscos mediterranis. Aquesta informació s’ha utilitzat per millorar-ne la seva gestió, per establir plans d’actuació a mida en zones cremades o per millorar els mapes de perill d’incendi, per exemple. De fet, aquest 2013, les dades acumulades sobre les taxes de creixement dels boscos mediterranis han permès adaptar el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 a la realitat dels boscos catalans, uns boscos amb un creixement limitat per la poca disponibilitat d’aigua, que no poden produir tanta biomassa com els de zones centreeuropees.
En un futur proper el CREAF i la resta d’ecòlegs de la mediterrània hauran de fer un esforç per assolir aquest mateix grau de coneixement però en altres temes que s’albiren cabdals si volem preservar els valors naturals del mediterrani. “El futur de l’ecologia es troba sota terra. Conèixer els nostres sòls serà clau per entendre alguns processos dels quals depèn el nostre futur. El sòl és la reserva més important d’aigua que pot tenir un bosc, i d’ell en depèn la seva supervivència”, puntualitza Gràcia.
La ciència ecològica és clau si es vol un desenvolupament socioeconòmic sostenible
Un altre repte de futur pels ecòlegs serà el del canvi climàtic. Vivim en una zona vulnerable que ja està patint molts dels seus efectes. En aquest sentit Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs tenen encara l’assignatura pendent de comunicar a la societat i als polítics els efectes del canvi climàtic sobre el nostre territori. Segons Gràcia, cal fer saber als ciutadans, per exemple, que disposar de neu als Pirineus serà cada cop més difícil i que fins i tot la producció artificial és qüestionable donat l’augment de temperatura i la cada cop menor disponibilitat d’aigua, per no parlar del cost que suposaria en termes energètics produir-la de forma artificial. De fet, és essencial fer entendre a la societat que la veu dels ecòlegs s’hauria de tenir en compte en moltes de les decisions socioeconòmiques que es discuteixen ara i en un futur.
