• Portada
26/07/2019

Xarxes trencades: estigma i vulnerabilitat de les xarxes de suport de treballadores sexuals a Tijuana (Mèxic)

female sex workers
Un estudi amb mètodes mixtos (qualitatius i quantitatius) de 19 treballadores sexuals i les seves parelles estables a Tijuana (Mèxic, N = 38) mostra com el consum de drogues, la prostitució i l'estigma associat redueixen les seves xarxes de suport, evitant a fills i famílies, sovint ignorants de la situació de vulnerabilitat en la qual es troben. A més, l'estudi mostra que altres treballadores sexuals de la mateixa zona no constitueixen una font de suport i que el risc de contraure la SIDA augmenta especialment en els homes que han patit l'experiència de la deportació dels Estats Units.

L'emigració irregular i la deportació dels Estats Units influeixen decisivament en el treball sexual en l'anomenada "Zona Roja" de Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic. Aquest context és d'alt risc per a les malalties de transmissió sexual com la SIDA, el consum de drogues i alcohol, així com per a la salut física i mental de les treballadores sexuals. En aquestes circumstàncies, conèixer l'extensió i característiques de les xarxes de suport informal d'aquestes dones és fonamental per poder dissenyar polítiques de salut pública que redueixin la seva situació de vulnerabilitat.

Aquesta investigació introdueix la novetat d'estudiar conjuntament (tot i ser en entrevistes separades) a les treballadores sexuals i les seves parelles estables no comercials, per constituir simultàniament una font de suport i de risc, en ser menys freqüent l'ús de condó en aquestes relacions sexuals. A més, mitjançant l'ús de programes visuals assistits per ordinador (Vennmaker) i l'exploració conjunta de les seves xarxes de suport, va ser possible identificar no només les relacions de suport presents (susceptibles de ser identificades en una enquesta quantitativa) sinó també les relacions conflictives (com altres treballadores sexuals de la Zona Roja) i molt especialment les absents, fills i familiars, bé a Mèxic bé als Estats Units, als que intenten mantenir allunyats del coneixement de la seva situació de necessitat.

La Figura 1 mostra un cas en què Carmen i Luis (pseudònims) disposen de suport informal i com tots dos es citen mútuament (símbol estrella).


L'estigma del treball sexual i el consum de drogues, així com la por a perdre els fills, té efectes negatius en aquestes dones, tant emocionals com relacionals. A més, la investigació mostra que la majoria de les parelles d'aquestes dones havien estat deportades dels Estats Units, la qual cosa tenia efectes en el seu aïllament social, consum de drogues i probabilitat de tenir SIDA.

Aquest estudi va ser aprovat pels Comitès d'ètica de la Universitat de Califòrnia, San Diego i El Col·legi de la Frontera Nord a Tijuana.

Karla D. Wagner1, José Luis Molina2

Investigadora de la School of Community Health Sciences
University of Nevada, Reno1

Investigador del GRAFO
Departament d’Antropologia social i cultural
Universitat Autònoma de Barcelona2
 

Referències

Wagner, Karla D. et al. (2018). A Mixed Methods Study of the Social Networks of Female Sex Workers and Their Primary Non-Commercial Male Partners in Tijuana, Mexico. Journal of Mixed Methods Research, 2(4): 437–57. DOI:10.1177/1558689816688974.
 

 
View low-bandwidth version