• Portada
10/2006

Descubrimiento en la evolución del sistema inmune: linfocitos que fagocitan

Fagocits
La Universidad Autónoma de Barcelona ha participado en una investigación que acaba de efectuar un descubrimiento que cuestiona uno de los paradigmas de la inmunología de los vertebrados por el cual la fagocitosis (capacidad de "ingestión" y destrucción de microbios) se ejercía principalmente por células fagocíticas "profesionales" (macrófagos, monocitos, granulocitos), mientras que las células productoras de anticuerpos (linfocitos B) no tenían esta capacidad. El descubrimiento afecta a peces y anfibios.

El grup, liderat pel doctor J. Oriol Sunyer, de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Pennsylvania, i format per investigadors de Philadelphia, St. Louis i Idaho (EUA) i pel doctor Lluís Tort, de la UAB, ha pogut demostrar que els limfòcits B en els peixos i també en els amfibis són capaços d'efectuar una fagocitosi potent tant en experiments in vivo com in vitro. El treball ha estat publicat a Nature Immunology, la revista de més prestigi internacional en el camp de la immunologia.

Segons el doctor Sunyer, "aquest descobriment és important per comprendre no només com funciona el sistema immunològic dels peixos i dels amfibis, sinó també per entendre l'origen i la composició del sistema immunològic en humans i mamífers". El treball conclou que macròfags i limfòcits tenen una relació evolutiva per la qual ambdós tipus cel·lulars haurien derivat d'una cèl·lula ancestral comuna amb propietats funcionals d'ambdues cèl·lules. Així, mentre que els limfòcits B dels vertebrats inferiors (peixos i amfibis) conserven la capacitat per fagocitar, a la vegada que també produeixen immunoglobulines, en els vertebrats superiors els limfòcits B han perdut la capacitat fagocítica, especialitzant-se, quasi exclusivament, en funcions pròpies de la resposta immune adaptativa.

És molt probable que degut a que peixos i amfibis tenen una resposta immune adaptativa menys elaborada i restrictiva, la conservació de la fagocitosi pels limfòcits B hagi estat un avantatge evolutiu per combatre els patògens. No es pot oblidar que els peixos han tingut un èxit evolutiu rellevant, ja que quasi el 50% de les espècies de vertebrats pertanyen a aquest grup i, a més, estan en contacte continu amb una multitud de microorganismes presents a l'aigua. El doctor Sunyer considera que "des d?un punt de vista pràctic, aquest descobriment serà utilitzat, en un futur pròxim, per fabricar vacunes de nou disseny per a peixos, amb l'objectiu d'estimular la fagocitosi d'antígens pels limfòcits B i, d'aquesta manera, augmentar l'eficàcia de la vacuna".

L'estudi de la biologia comparada continua sent una font important de coneixements científics. Els mateixos investigadors van demostrar, fa alguns anys, la major versatilitat i potència de la resposta immune innata del sistema del complement en vertebrats inferiors, mentre que els mamífers haurien desenvolupat una major eficàcia i especialització en el mecanisme adaptatiu de les immunoglobulines.

Per la seva repercussió i novetat, aquest treball ha estat escollit per figurar en la portada del número d'octubre de Nature Immunology.

Figura 1. S'observa un limfòcit de truita de riu en procés de fagocitar partícules (cèl·lula central superior) o amb partícules ja fagocitades (cèl·lula inferior dreta, indicada amb fletxes).

Figura 2. Es veu a la dreta un macròfag (cèl·lula gran) després de fagocitar partícules, i a la part inferior esquerre un limfòcit B (cèl·lula petita) també fagocitant partícules.

Lluís Tort
Universitat Autònoma de Barcelona
 
View low-bandwidth version