UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La petjada ecològica és un indicador de sostenibilitat. La metodologia per calcular-la consisteix en traduir en hectàrees de sòl els consums i residus que generem. Aquest indicador és molt semblant a l'utilitzat pels ecòlegs quan tracten la capacitat de càrrega d'un territori per a una espècie determinada. En el cas dels humans, el comerç ha permès separar el lloc de producció del de consum, fent més difícil el seu càlcul. Per això, els ecòlegs Rees i Wackernagel proposen donar la volta a l'indicador i parlar, en comptes de capacitat de càrrega com a individus per unitat de superfìcie, de superfície per individu. Això és la petjada ecològica.

Aquest indicador normalment ha estat utilitzat a escala nacional, encara que també s'han portat a terme càlculs parcial per a determinades activitats. Aquest és el cas que ens ocupa, proposar una metodologia aplicada al transport urbà. L'exercici que proposem consisteix en calcular el valor d'aquesta petjada associada estrictament a la mobilitat obligada (residència-treball) per als 164 municipis que conformen la Regió Metropolitana de Barcelona.

Els resultats confirmen que els àmbits més allunyats i dispersos de la regió són els que presenten una major petjada ecològica de la mobilitat obligada. La segona part de l'exercici intenta analitzar el paper de tres factors com a determinants de la petjada calculada: 1) el binomi localització-condicions de densitat; 2) la renda per capita i 3) la barreja de llocs de treball i població resident. Els resultats confirmen que, tot i que la renda i la barreja afecten el valor de la petjada -la renda en un sentit positiu i la barreja en negatiu- els factor fonamentals són la densitat i la localització del municipi. En resum, aquest treball confirma la relació entre baixa densitat de població i elevats consums energètics en el transport, utilitzant com a variable fonamental la petjada ecològica.