UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'ictus és un trastorn en una zona del parènquima encefàlic que es produeix com a conseqüència d'una alteració aguda en el flux dels vasos sanguinis cerebrals per trencament d'un vas sanguini (ictus hemorràgic) o per l'obstrucció d'una artèria (ictus isquèmic), que produeix dèficits neurològics greus. Actualment, constitueix un dels problemes sanitaris més importants ja que és la primera causa de mort en dones i la segona en homes en l'estat espanyol, a més de la causa més important d'incapacitat i invalidesa a llarg termini. Tot i això, l'únic tractament fins ara és l'administració de rt-PA que només pot administrar-se durant les primeres tres hores de l'ictus isquèmic.

Amb l'obstrucció o trencament de l'artèria, s'inicia el procés isquèmic que conduirá a l'expansió de l'infart o al creixement de l'hematoma inicials en molts casos. Unes de molècules implicades en aquest procés són les Metal·loproteïnases de Matriu (MMPs), una família de proteases Zinc-depenents que degraden diferents substrats que formen part de la matriu extracel·lular i la làmina basal. Estudis en models animals demostren que la sobreexpressió d'algunes MMPs en el teixit cerebral en la fase aguda (bé per producció des de cèl·lules del sistema nerviós o bé per cèl·lules leucocitàries circulants en sang que s'hi infiltren) es relaciona amb el trencament de la barrera hematoencefàlica, la mort cel·lular i l'expansió de la lesió.

En el treball publicat recentment a la revista Stroke (2006; 37:1399-1406), pel Laboratori d'Investigació Neurovascular de l'Hospital Vall d'Hebrón es realitza un extens estudi post-mortem sobre els nivells de MMP-9 i MMP-2 en diferents àrees del parénquima cerebral en la fase hiperaguda/aguda tant de l'ictus isquèmic com hemorràgic mitjançant diferents tècniques (gelatin zymography, western blot, immunohistochemistry i in situ zymography).

Alguns dels resultats més destacats d'aquest estudi són la identificació d'una sobreexpressió i augment de l'activitat de MMP-9 però no de MMP-2 en el core de l'infart però també en les zones periinfart (teixit no danyat per on pot extendre's la lesió inicial) en relació a l'hemisferi contralateral. El pic de MMP-9 es produeix en les zones de transformació hemorrágica com mostra la figura 1. La producció de MMP-9 es localitza principalment a la zona vascular/perivascular associada a la infiltració de neutròfils carregats de MMP-9 i també en cèl·lules del teixit nerviós com la microglia, neurones i alguns macròfags. A més, es descriu per primer com en humans elevats nivells només de MMP-9 en les àrees més properes a l'hematoma intraparenquimatós.

Per tant, sembla que existeix una relació entre la MMP-9 amb el dany tissular després de l'ictus i que, en un futur, la inhibició de certes MMPs pot formar part d'una teràpia combinada per aturar tant el creixement de l'infart com de l'hematoma, però també per millorar l'eficàcia dels tractaments actuals.