Tumores de hipófisis: Factores determinantes para el éxito postquirúrgico
Antes de la operación de un tumor de hipófisis, existen tres factores que permiten identificar a los pacientes que tendrán más probabilidades de curarse después de la cirugía: El tamaño, el tipo de secreción del tumor y la experiencia de los neurocirujanos. Un grupo de doctores del Hospital de Sant Pau ha llegado a esta conclusión después de estudiar 289 pacientes con tumores de hipófisis operados en este centro por los dos mismos neurocirujanos desde 1982 hasta 2001.
La cirurgia és una de les opcions de tractament dels tumors hipofisiaris, juntament amb el tractament mèdic i la radioteràpia. Per obtenir millors resultats quirúrgics cal identificar els pacients que tindran més probabilitats de ser curats després de la cirurgia. A més, l'experiència del neurocirurgià sembla ser un dels factors determinants del bon pronòstic dels tumors hipofisaris, ja que s'han descrit millors resultats quan sols 1 o 2 neurocirurgians es dediquen a aquesta cirurgia en un mateix centre. Amb l'objectiu de determinar factors predictors de resultat quirúrgic hem revisat 289 pacients amb tumors hipofisiaris (incloent tumors secretors de corticotropina -ACTH-, hormona de creixement -GH- i prolactina, i no secretors) operats a l'hospital de Sant Pau pels 2 mateixos neurocirurgians desde 1982 fins al 2001.
Les tases de curació dels diferents tipus de tumors hipofisiaris són similars a les reportades per altres centres de referència mundial; en els tumors secretors d'hormona de creixement (GH) la curació en el nostre centre és superior que la reportada pel Registre Espanyol d'Acromegàlia (que recull resultats de centres experimentats i altres amb menys experiència). En canvi, els tumors secretors de prolactina tenen una curació inferior, degut a que a la nostra sèrie (a diferència d'altres) existeix un percentatge elevat demacroprolactinomes (tumors>10 mm) i per tant, de pitjor pronòstic. Després de realitzar l'anàlisi estadístic, els factors predictors de curació total (radiològica + hormonal) són: el tamany tumoral -els macroadenomes(tumors>10 mm) tenen menys probabilitat de curar-se que els microadenomes (tumors<10mm)- i la data de la cirurgia, indicant que els tumors operats en els primers 10 anys es curaven un 40% menys que els operats més recentment. Quan a la curació hormonal, els factors predictors són: el tamany tumoral i el tipus de secreció, indicant que els tumors secretors de prolactina tenen una probabilitat 3 vegades inferior de curar-se que els altres tumors secretors. La tasa de mortalitat és del 1%, i la de complicacions postoperatòries importants del 5%, similars a altres centres amb experiència.
En conclusió, a la nostra sèrie hem trobat millor resultat quirúrgic en els microadenomes, en els tumors secretors de GH o ACTH, i amb la major experiència dels neurocirurgians. Per tant, resulta beneficiós tant pel pacient com pel sistema sanitari remetre aquest tipus de pacients a centres de referència que comptin amb un equip multidisciplinar amb suficient experiència (endocrinòleg, neurocirurgià i radiòleg).
Izquierda: Macroadenoma. Derecha: Microadenoma
Referencias
Artículo: "Determinants of neurosurgical outcome in pituitary tumors". Barahona, MJ; Sojo, L; Wagner, AM; Bartumeus, F; Oliver, B; Cano, P; Webb, SM JOURNAL OF ENDOCRINOLOGICAL INVESTIGATION, 28 (9): 787-794 OCT 2005.
