La televisió és una eina de construcció nacional, en tant que és una plataforma de representació d'elements referencials a la cultura i a la nació pròpies. En aquest sentit, les sèries de ficció són un producte de gran popularitat que pot contribuir de forma rellevant a la construcció nacional i al reforçament de la cultura nacional.
En el període estudiat (1994 i 2003) Televisió de Catalunya va produir un total de vint-i-sis produccions de llarga durada (més de tretze capítols) que s'han anat treballant en diversos gèneres (telenovel·la, sèrie dramàtica, comèdia i comèdia de situació). En aquest treball s'estudia quins són els elements de la cultura pròpia sobre els quals treballen els guionistes i es posa de manifest que el territori i la llengua són els referents identitaris més importants.
Segons es defensa al treball, les sèries de ficció han constituït una plataforma de promoció del territori. Així, ciutats com Barcelona, Sabadell, Manresa o comarques com el Penedès, han tingut una representació important a les sèries. Per altra banda, les comarques tarragonines i lleidatanes han estat menys presents a la ficció. El treball també postula que les sèries han mostrat la imatge d'una societat catalana eminentment urbana i que la ruralia ha tingut un tractament més testimonial.
Les sèries de TV3 han estat un factor clau de normalització i normativització lingüística. Tal i com s'explica, els seus continguts han promogut l'ús del català. Per una banda han representat una societat força normalitzada en català i, per una altra, han fomentat actituds lingüístiques d'integració de castellanoparlants o de resistència dels catalanoparlants. També han usat un català estàndard oral, la qual cosa suposa la promoció de formes genuïnes de la llengua, però també significa un handicap per a la seva funció dramàtica o humorística.
La ficció televisiva també ha estat una eina per a promoure la sensibilització social sobre problemàtiques com les malalties greus, les addiccions, el tracte de les dones o els problemes familiars. Per altra banda, han estat un aparador de tradicions i festes que formen part del món cultural català. Aquesta construcció nacional s'ha basat no únicament en la representació del 'nosaltres', sinó també en l'alteritat. Així, hi ha hagut una important presència de la cultura espanyola o d'altres cultures a través de l'aparició de personatges immigrants.
Aquest treball afirma que Televisió de Catalunya ha aplicat el mandat legal de promoció de la cultura nacional i explica algunes de les claus d'aquesta aposta durant una etapa de deu anys en què l'audiència catalana s'ha familiaritzat amb un star system propi, amb una telenovel·la amb caràcter de proximitat i amb una sèrie de tipus familiar i autoreferencial. Per a l'autor, "Poble nou, Nissaga de poder o Plats bruts no van ser únicament productes que ens van fer riure o plorar, sinó que van reforçar una visió sobre la nació catalana i han esdevingut textos reforçadors de la identitat pròpia".
References
Thesis: "Sèries de ficció i construcció nacional. La producció pròpia de Televisió de Catalunya (1994-2003)". Read by Enric Castelló on 28 octuber 2005. Directed by Dr. Bernat López López and Dr. Miquel de Moragas Spà.
