En l'actualitat, el tractament que tenim per als malalts amb insuficiència cardíaca evolucionada és limitat i solament casos seleccionats es poden beneficiar del trasplantament de cor. La visió tradicional, segons el qual el cor havia estat considerat un òrgan completament diferenciat incapaç de renovar les seves cèl·lules, ha estat revisada a la llum d'algunes observacions que donen suport a la idea que, malgrat ser insuficient en la majoria de situacions patològiques, el cor disposa de capacitat autoregenerativa. Actualment s'estan desenvolupant tècniques alternatives entre les quals destaca, per les seves prometedores aplicacions, la teràpia basada en les anomenades cèl·lules mare.
Sigui quin sigui el seu origen, les cèl·lules mare es caracteritzen per la seva capacitat clonogènica (formen còpies exactament iguals a elles mateixes) i de pròpia renovació i per diferenciar-se en múltiples llinatges cel·lulars (osteoblasts, condròcits, tenòcits, adipòcits, neurones, hepatòcits, miòcits, etc...) sota els estímuls adeqüats. Es parla de cèl·lules mare embrionàries i adultes, dintre les quals trobem bàsicament les cèl·lules mare mesenquimals i les hematopoètiques provinents ambdues d'una font molt important de cèl·lules mare: el moll d?os.
Les cèl·lules mare mesenquimals, segons es desprèn dels primers estudis de teràpia regenerativa, tenen una certa capacitat de niar dins la zona infartada i diferenciar-se en nous cardiòcits que regeneren la paret ventricular funcional.
El grup de Recerca en Enginyeria Cel·lular, Tissular i Regenerativa format per investigadors de l'Hospital de Sant Pau, la UAB i la UPC està treballant en el desenvolupament d'un teixit cardíac funcional a partir de la incorporació de cèl·lules mare en matrius polimèriques biocompatibles. Recentment aquest grup ha publicat l'aïllament i caracterització d'una nova població de cèl·lules mare mesenquimals derivades de moll d'os que mostren la particularitat d'expressar basalment (sense cap tractament diferenciador) alguns dels marcadors específics del cardiòcit. Aquests marcadors, que es corresponen a proteïnes importants per l'estructura i funció del teixit miocàrdic normal, són la connexina-43 i el GATA-4, responsables de l'acoblament electroquímic i de la síntesi dels components bàsics del sarcòmer (aparell contràctil) dels cardiòcits respectivament (Figura 1).
D'aquesta manera, aquestes noves cèl·lules, predisposades enfront al llinatge cardiogènic, podrien ser un bon candidat terapèutic per futurs protocols de regeneració cardíaca (Figura 2).
Figura 1. Cultiu de cèl·lules mare mesenquimals (CMM) derivades de moll d'os i anàlisi de l'expressió de GATA-4 i connexina (Cx)-43
Figura 2. Potenciació de la capacitat autoregenerativa del cor mitjançant l'aplicació de cèl·lules mare mesenquimals derivades de moll d'os del propi pacient.
Antoni Bayes-Genis
References
Article: Bayes-Genis, A; Roura, S; Soler-Botija, C; Farre, J; Hove-Madsen, L; Llach, A; Cinca, J. "Identification of cardiomyogenic lineage markers in untreated human bone marrow-derived mesenchymal stem cells" TRANSPLANTATION PROCEEDINGS, 37 (9): 4077-4079 NOV 2005